Ja ha començat el nou curs. Els professors ens preparem molt seriosament les nostres “programacions didàctiques”. Reunions, moltes reunions, moltes menjades de cap, ara més, amb l´entrada en vigor de la “Qualitat en l´ensenyament”. Mentrestant no es sap ben bé per quin motiu apareixen projectes inesperats molt surrealistes com a resultat d´uns desacords polítics, a saber, l´assignatura de “Educación para la ciudadanía”.
Per quin motiu ha d´haver un segon professor a l´aula traduint a l´anglés? Quina és la finalitat? Tot és donar-li voltes i no li veig ni trellat ni forrellat. Si es tracta que els nostres alumnes sàpiguen més anglés, sols s´hauria d´implantar altra asignatura d´anglés. Es molt trist que els desacords polítics afecten tant al nostre sistema educatiu. Porte temps observant com el “politiqueo espanyol” “subestima” tots els mòduls relacionats amb el pensament i la reflexió. Acàs la nostra joventut no necesita una gran dosis filosòfica? I si el problema és l´anglés que tenim a Espanya, podríem començar fomentant un poc més la “bona escriptura” en la nostra llengua: siga el valencià o el castellà. Si algú vol saber el nivell d´escriptura que tenen els nostres alumnes de batxillerat o d´ESO, us podeu passar per ma casa i us mostraré uns quants examens de redacció i comentari de text. Molts donen autèntica pena! Però no passa res, mentrestant hem d´acceptar moralment aquesta escena tan “kafkiana” en la que un professor explica valors i l´altre tradueix a l´anglés. I tot això a uns alumnes de segon d´ESO! Xe, que didàctic!
Tendim a més tecnologies, més anglés i menys valors. Es el que realment necesitem? Cap a quin món anem? La degradació d´aquestes assignatures que tant interessants i necessàries podrien ser, contribueixen al “fracàs escolar”. Després, per evitar aquest fracàs s´introdueixen “noves lleis educatives” que maregen el professorat, convertint-lo en una “marioneta” i llevant-li cada vegada més la “llibertat de càtedra”. No em malinterpreteu, estic a favor de les inspeccions, dels controls, moltes vegades he autoanalitzat la meva tasca com a docent, he fet també autocrítica. Però no puc silenciar-me quan ens fan treballar tant sense veure exactament quin és el fi que perseguim. Tire molt en falta l´educació clàssica! Falta autoritat i molta disciplina en l´ensenyament!
Adherir-se a la “Qualitat en ensenyament” sembla ser algo que molts centres volen. Està clar que tots volem fer-ho bé! No obstant, caldria especificar, tal i com ho digué el meu company José Joaquim, quins són els “indicadors” necessaris per parlar-ne de qualitat. Aquí està el vertader problema! Qualitat per a mi, per exemple, no suposa valorar un tant per cent l´actitud, l´actitud es dona per sentat que els nostres alumnes l´han de tenir quan estan a una aula, a fi de comptes és un requisit indispensable (i mai un mèrit) per poder impartir un mòdul i transmetre coneixements. D´aquesta manera estimulem el “peloterío” i la confiança a l´alumnat en que es pot aprovar l´assignatura traguent un 3 a l´examen. Tots aquestos criteris són massa subjectius, si un alumne còpia activitats i treballs diàriament, de segur que ens n´adonem? O cap la posibilitat que li posem una nota d´un 5 almenys per haver-ho fet? Els professors no som déus i necesitem tenir d´uns criteris objectius: la nota d´examen i si de cas, mirar un poc l´esforç, la voluntat...Però el valor de l´examen s´està perdent, està en perill d´extinció...
Si continuem així m´imagine ja un futur en què els professors farem de tot menys donar classe. Serem administratius, simplement a “fer papeleo” per a que passen els inspectors i ens miren les carpetes. Per què no entren a l´aula i ens veuen en el nostre hàbitat natural? També m´imagine un futur en el què hi hauran aules per alumnes que no tenen ganes, altres per alumnes que “estan tristos”, “melancòlics”.... No ens equivoquem, l´aula de diversificació és una aula que es va programar per alumnes amb dificultats físiques o psicològiques clares... Ara sembla que és un dels objectius per a molts (també per a molts pares) que no tenen ganes d´estudiar i aleshores ploren i ploren amb la intenció de tenir un espai en el què baixen els continguts fins a l´altura del betum. I a pagar-ho, com sempre, aquells que realment ho precisen, doncs acaben no tenint l´atenció que mereixen. Menuda absurditat de sistema educatiu estem aconseguint!
Per quin motiu ha d´haver un segon professor a l´aula traduint a l´anglés? Quina és la finalitat? Tot és donar-li voltes i no li veig ni trellat ni forrellat. Si es tracta que els nostres alumnes sàpiguen més anglés, sols s´hauria d´implantar altra asignatura d´anglés. Es molt trist que els desacords polítics afecten tant al nostre sistema educatiu. Porte temps observant com el “politiqueo espanyol” “subestima” tots els mòduls relacionats amb el pensament i la reflexió. Acàs la nostra joventut no necesita una gran dosis filosòfica? I si el problema és l´anglés que tenim a Espanya, podríem començar fomentant un poc més la “bona escriptura” en la nostra llengua: siga el valencià o el castellà. Si algú vol saber el nivell d´escriptura que tenen els nostres alumnes de batxillerat o d´ESO, us podeu passar per ma casa i us mostraré uns quants examens de redacció i comentari de text. Molts donen autèntica pena! Però no passa res, mentrestant hem d´acceptar moralment aquesta escena tan “kafkiana” en la que un professor explica valors i l´altre tradueix a l´anglés. I tot això a uns alumnes de segon d´ESO! Xe, que didàctic!
Tendim a més tecnologies, més anglés i menys valors. Es el que realment necesitem? Cap a quin món anem? La degradació d´aquestes assignatures que tant interessants i necessàries podrien ser, contribueixen al “fracàs escolar”. Després, per evitar aquest fracàs s´introdueixen “noves lleis educatives” que maregen el professorat, convertint-lo en una “marioneta” i llevant-li cada vegada més la “llibertat de càtedra”. No em malinterpreteu, estic a favor de les inspeccions, dels controls, moltes vegades he autoanalitzat la meva tasca com a docent, he fet també autocrítica. Però no puc silenciar-me quan ens fan treballar tant sense veure exactament quin és el fi que perseguim. Tire molt en falta l´educació clàssica! Falta autoritat i molta disciplina en l´ensenyament!
Adherir-se a la “Qualitat en ensenyament” sembla ser algo que molts centres volen. Està clar que tots volem fer-ho bé! No obstant, caldria especificar, tal i com ho digué el meu company José Joaquim, quins són els “indicadors” necessaris per parlar-ne de qualitat. Aquí està el vertader problema! Qualitat per a mi, per exemple, no suposa valorar un tant per cent l´actitud, l´actitud es dona per sentat que els nostres alumnes l´han de tenir quan estan a una aula, a fi de comptes és un requisit indispensable (i mai un mèrit) per poder impartir un mòdul i transmetre coneixements. D´aquesta manera estimulem el “peloterío” i la confiança a l´alumnat en que es pot aprovar l´assignatura traguent un 3 a l´examen. Tots aquestos criteris són massa subjectius, si un alumne còpia activitats i treballs diàriament, de segur que ens n´adonem? O cap la posibilitat que li posem una nota d´un 5 almenys per haver-ho fet? Els professors no som déus i necesitem tenir d´uns criteris objectius: la nota d´examen i si de cas, mirar un poc l´esforç, la voluntat...Però el valor de l´examen s´està perdent, està en perill d´extinció...
Si continuem així m´imagine ja un futur en què els professors farem de tot menys donar classe. Serem administratius, simplement a “fer papeleo” per a que passen els inspectors i ens miren les carpetes. Per què no entren a l´aula i ens veuen en el nostre hàbitat natural? També m´imagine un futur en el què hi hauran aules per alumnes que no tenen ganes, altres per alumnes que “estan tristos”, “melancòlics”.... No ens equivoquem, l´aula de diversificació és una aula que es va programar per alumnes amb dificultats físiques o psicològiques clares... Ara sembla que és un dels objectius per a molts (també per a molts pares) que no tenen ganes d´estudiar i aleshores ploren i ploren amb la intenció de tenir un espai en el què baixen els continguts fins a l´altura del betum. I a pagar-ho, com sempre, aquells que realment ho precisen, doncs acaben no tenint l´atenció que mereixen. Menuda absurditat de sistema educatiu estem aconseguint!
No hay comentarios:
Publicar un comentario