sábado, 12 de diciembre de 2009

RAQUEL I PEPA




Un dia normal, com és habitual, sonà el tèlèfon mòvil. Era Raquel, amb una alegria impactant, em digué que tenia una sorpresa que afectaria positivament al futur de les nostres vides. Em vaig alegrar i al mateix temps asustar, doncs pensava en allò que tanta il.lusió i preocupació genera a molts homes: la paternitat. Però no, quan vaig entrar a casa vaig comprovar de manera immediata que la sorpresa era una gosseta molt boniqueta: Raquel la batejà amb el nom de Pepa, el mateix nom d´una gosseta que tingué mon pare fa ja uns quants anys..Em contà que l´havia trobada perduda pels voltants de Sueca. Vam anar a la protectora però com que no hi havia cap pèrdua denunciada vam decidir adoptar-la fins aconseguir trovar-li un millor lloc en el que viure. El meu cap començà a pegar-li voltes, evidentment que Pepa era una bona gosseta: un bon animal, saltava a la vista. Era una gosseta tranquileta, bonica, tímida, molt carinyosa, em preguntava per com hauria sigut el seu passat. Han sigut tres setmanes intenses les que hem passat amb l´animalet, l´hem cuidat al màxim. L´hem dutxat, li hem comprat el collar i molts objectes més per jugar. Però el que està clar és que pertanyem a aquesta “generació d´idiotes” que volem tenir casa neta i que volem dedicar el nostre escàs temps a coses relacionades amb la nostra pròpia individualitat. Evidentment som una generació estúpida, una generació que “no treballa per viure” sino que “viu per treballar”. Vam decidir tenir-la fins trobar-li un bon lloc en el que viure. Jo tenia clar que si trobàvem una bona casa la donaríem, sino ens la quedaríem per cent anys i un dia. La gossa, després de tres setmanes ja té casa, viu amb Jose, si algún dia la voleu veure aneu al Bar Rhettus de Riola i pregunteu per ella. Es rubia, molt atractiva i quan està contenta ensenya la panxeta..Des d´aquí m´agradaria valorar tot allò que fa Raquel Blasco Sapiña quan veu un animalet. Es molt d´admirar! Els dona menjar, els cuida, els porta a la protectora…M´agradaria també denunciar tots aquells que són capaços d´abandonar els animals en aquestes circumstàncies. Considere que hauria d´estar molt més controlat i penalitzat. No oblidem que nosaltres, els humans també som animals, racionals però animals. Cada vegada més em plantege la racionalitat humana. Més be, diria jo, irracionalitat...L´home és un animal irracional, l´animal més autodestructor existent al planeta terra. Si és que encara tenim sentiments, m´agradaria que reflexionàrem tots junts i quan ens trobem un animalet abandonat ho denunciàrem. En aquestes èpoques solen haver molts animalets caminant per l´asfalt tirant al màxim del propi instint de supervivència. Es una pena! Ara, per Riola circula un gosset marronet, molt valent, amb cara simpàtica i disposat a que algú l´adopte. Que trist és açò, no ho cregueu? Sergi Pascual Tur Professor i escriptor

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Sergi, em senc identificat en aquest text pel que fa a l'apreci que sentim pels animalets.

Em dol pensar la quantitat d'animals que estàn sotmessos a fortes agresions continues o què simplement es troben dessamparats al carrer, sense cap altra eixida que la mort.

Per sort exiteixen organitzacions disposades a canviar aquest panorama tan, per desgracia, habitual.

Fa poc em llegit un llibre de valencià; " Lo sommi" en el cual es manté un continu diàleg filosòfic entre els personatges. En un d'aquestos debats, es planteja la qüestió de l'ànima dels animals.

Em senc identificat amb la postura que manté l'autor: els animals, al igual que l'home poseeixenn anima racional ja que aquestos també són capaços de reconèixer i de sentir, encara que no tenen intel·ligència com els humans.

Per tant crec que no s'ha de maltratar mai cap animal perquè a la fi,com has dit al text, l'home es també un animal racional. Totes aquestes conductes deurien estar penalitzaddes, però no econòmicament, perque a la fi els diners van i venen, sino amb la pressó. D'aquesta manera deixariem de veure imbècils a la tele maltractant la seva mascota o en moltes ocasions, traficant amb animals, normalment amb espècies exòtiques.

Per finalitzar m'agradaria comentar que el gosset que anomenes amb cara de valent que circulava per Riola fa dos estius, pot ser siga el meu... :)

Ens vegem a clase! Salva

SALVA dijo...

Hola Salva

Jo també pense que els animals tenen la capacitat sensitiva, són capaços de sentir. Es per això, que els bous els considere una festa important que marca la identitat d´un poble, però a la vegada també considere que els bous sofreixen a la plaça. Que ningú s'espante, no prentenc ni tinc la potestat de llevar els bous, simplement és una apreciació...Els animals són lo més pròxim que tenim, nosaltres a fi de comptes som animals, racionals però animals. De vegades em plantege inclús si som racionals, no ho tinc tan clar...

IMPORTÀNCIA DEL DIÀLEG

La Filosofia mai ens ofereix solucions immediates ni irrevocables. Potser per aquest motiu, molts prefereixen altres camins que siguen m...