martes, 9 de febrero de 2010

SENTIMENT DOCENT




El dijous passat, mentre dinava amb ma mare vaig pensar en la posibilitat d´anar a Lleida. Era una bona ocasió per visitar els meus amics, allí vaig treballar i vaig viure moments personals i professionals molt importants de la meva vida. Dit i fet, vaig agafar quatre coses, una petita revisió al cotxe i carretera amunt. El viatge fou un poc pesat, no sóc d´aquells que disfruten passionalment al volant.

Una vegada allà, vaig experimentar un sentiment molt bonic que m´agradaria compartir amb tots els meus lectors. Només entrar a una discoteca, dues xiques molt guapes em saludaren tot cridant: Sergi, Sergi...! Què bonic és veure com després de 4 anys els teus exalumnes et recorden d’aquesta manera. Uns minuts després, un bon grapat de xics em saludaren tots contents, eren també antics alumnes. Tots ells, havien passat el periode de l´adolescència, eren ja grans. Em vaig emocionar, fou una emoció molt forta, alguns d´ells em digueren que em recordaven moltíssim, una alumna (concretament) em comunicà que aprengué molt amb les meves classes. La conversa fou curta, no massa plena de continguts però si de sentiments, jo allà tot rodejat de persones que m´estimaven, què bonic! Semblava una pel.lícula, un somni més que una realitat. Descartes ja ho deia: de vegades la realitat pot semblar un somni. Aquest fou un clar exemple.

Una de les sensacions més boniques que pot experimentar un docent és que després d´un temps els seus alumnes el recorden amb alegria. Fent examen de consciència, aquella no fou una època bona per mi, però sempre he intentat no perdre l’alegria i el bon humor. En aquests temps que corren, els docents ho tenim molt complicat, no obstant, l´humor és una eina necessària, la més important de cara la bona comunicació. Es interessant que el professor transmeta als seus alumnes que està disfrutant amb allò que fa. Està clar que avuí en dia “els papeleos” derivats de la societat de control destrueixen la naturalitat de la docència, però jo sempre seré un seguidor de Mario Moreno Cantinflas, us recomane la seva pel.lícula El profe.

No m´agradaria tancar aquest article sense enviar una salutació a Carmen Calderó, profesora de l’Institut Josep Vallverdú a les Borges Blanques (Lleida). Ella, sense dir-me res, va mostar algun dels meus articles als meus alumnes quan jo ja no treballava al centre. El meu amic Jordi Ribas m´ho va comunicar i jo mai vaig mostrar la meva gratitut. Com digué Emili Piera: ser llegit és el millor trofeu que pot tenir un escriptor. Gràcies pel trofeu Carme!

14 comentarios:

ANTONIO CUIXERES dijo...

SERGIO, SOC ANTONIO CUIXERES


Aquest text me ha agradat mnolt perquè, el que fa, és recordar-nos que hi ha persones que ens estimen i que sempre ens tenen present. yo tambe hi baig viure una situació així la semana passà.
Baig anar a valencia i em baig torvar els meus amics del viatge a irlanda l'estiu passat.
Aquell moment va ser molt bonic perque tots s'enrecordaven de mi i jo d'ells.

Aquest text te molta raó, l'humor serveix per a transmetre sentiments I per a expresar el que volem.







ie sergio, pujam el mig puntet eeeeeeeee.....
jajajaja

Paula Forner dijo...

Hola Sergi, sóc Paula Forner.
Bé jo també he elegit este text, com Antonio. M'agrada el que dius perque moltes voltes m'he parat a pensar en tots els mestres que he tingut al llarg de la meua vida. I saps de què m'he donat conter? De que me'n recorde de cada un perfectament, fins i totm'enrecorde dels cursos en que els he tingut. Crec que els mestres formen una part important en la nostra vida. Sense donar-nos conter van calant dins nostre, cadascun a la seua manera, i ens van convertint en un poquet més persones. Una cosa important que he descobert al llarg de tots estos anys en el colege és que els mestres que recordes amb més estima no són els que més conceptes t'ensenyen, sino els que més et demostren que no eres un simple número de llista capaç de absovir coneixements i escopirlos en un exàmen. Amb asó vuic dir que per a mi, i supose que per als demés alumnes, és important vore que els mestres es preocupen per tu i no es limiten a exposar tot el que saben davant de la pissarra com si foren una cinta de caset.

Espere que t'agrade el que t'he escrit. Ens vexem a classe!

Sergio felici dijo...

Sergi, soc Sergio Felici.

Sergi pense que eres una bellísima persona i que eres un dels professors que pot ser que més recordare en la mau vida. En la vida he pogut conéixer un professor que es preocupe tant per els seus alumnes i que li done totes les facilitats com fas tu amb nosaltres, ademés de que eres una persona molt "caxonda" i sas com fer riure a la gent i com disfrutar amb nosaltres.

En aquestes paraules no vuic que interpretes que vulga fer-te la pilota, sino donar-te conter que eres un gran professor i que sempre ho seràs. Si no t'ho creus ho pots vore reflexat en l'article que has escrit, on se demostra que antics alumnes sempre te van a tindre afecte encara que te'n hages anat, i que fins i tot antics companyers teu de treball, utilitzen articles teus per ensenyar a l'alumnat com tu has dit això és la millor recompensa que pot tindre un professor.

Com bé ha dit la meu companyera i amiga Paula Forner, tots els professors sempre seran recordats per nosaltres, ja no perquè siguen bons o no, sino perque han demostrat confiança i preocupació per l'alumnat, això és el que més motiva a l'alumne, a que s'esforce més i que puga traure els resultats que desitja.

En tot el que té comentat, sols dirte Sergi que no canvies, que eres un gran professor i que et motive encara a ser millor professor del que eres.

Espere que t'haja agradat que crec que m'ha ficat massa sentimental i tot.

Anónimo dijo...

Hola Sergi!, soc Salut

Aquest text, m’ha agradat, perquè aquesta experiència de trobar-te amb un amic que ja feia temps que no veies a mi també m’ha passat, de fet em passa i em passarà cada estiu, amb una amiga. No viu al poble i en estiu coincideix que veraneja prop d’on ho faig jo. Avanç que arribe l’estiu em parlat de quedar algun dia però per una cosa o per l’altra mai ho fem. Però l’estiu es llarg i el Perelló curt i sempre acabem vegent-nos, es un moment bonic, perquè es una persona a la que li tinc molt d’estima i note que ella també en te cap a mi, i quan ens vegem pareguem dos tontes, ens fiquem a xillar i a abraçar-nos al mig del passeig com si ens faltara un regonet. Em passa el mateix que a tu, no parlem molt però es nota que és un moment ple de sentiments.

En quant als professors, nosaltres ens donem conter de quins són els professors que transmeten i quins no, i això acaba influint-nos. A mi em fa molta gràcia un grup del facebook que diu “ yo también se leer un powerpoint y no le llamo clase magistral”
Desgraciadament si que hi ha professors així, però sembla curiós, si els alumnes noten que és bona persona sempre acaben estimant-lo.
Un professor es més que la persona que et dona la classe, pensa que són moltes hores junts, per tant, un professor és una persona que al llarg de la teua vida t’ha influenciat molt, i estic d’acord amb Paula Forner, saps perfectament quins han sigut els teus professors i la seua influència que t’ha ajudat a ser més persona.

Però està clar, que un bon mestre, es aquell al que vas a recordar sempre, perquè es aquell que t’ha ensenyat molt més que la lliçó.

Mira el que has fet Sergi!, ara ja te tinc per a tota la vida..

Paula Forner dijo...

Salu tia, l'has liat parda! Mira que m'has fet emocionar-me i tot! aiiiiiñññsss la ssalu! (i que conste que tens tota la raó)
Un beset!

Anónimo dijo...

Bé Sergio després de llegir tot el teu blog, que m’he pareix prou interessant ja que tractes temes molt interessant i com tu dius al títol és un blog per reflexionar, i això vaig ha intentar fer en aquest comentari, després de tot el dia de classe d’eixir un ratet a que m’he pegarà el aire i avanç de fer anglès que tenim una redacció vaig a fer-te la meva xicoteta reflexió.

El tema que tractes és molt interessant per a mi, per moltes raons primera i principal trobar-te amics i coneguts de sobte i damunt de festa és espectacular i t’alegra tota la nit i part de la setmana, a mi em passà molt igual amb tu però aquest cap d’any i fa dues setmanes la mateixa experiència, el dia de cap d’any jo men aní a Falkata i fent cola per a entrar em vaig creuar a un amic meu del Alfarp que li diuen Sergio també i feia dos anys que no el veia i després el dia 20 de febrer en Puzzle ens tornarem a veure després de cap d’any i dir-te que en poques paraules com tu dius pots transmetre moltes coses bones. També te ve al cap tots els moments que has viscut amb els teus amics, companys i en el meu cas és de tota la vida, i crec que els mals moments no els trobes.

També vull dir-te que també hi ha persones que recordes que totes les persones que no hi estan al nostre costat per defunció i en el meu cas he perdut varies persones clau que en la vida et fan que tot et semble una mica mijor, també que els recordes com a gent que sols t’ajuda i quant no tens forces i t’alcen.

Per finalitzar dir-te que com a mestre les teves classes són molt interessants i els exemples molt especials, però això si tindries que llevar menys nota per les faltes ortogràfiques, pense que tots els dels maristes et recordarem, ja que les teves classes de filosofia no es sols la classe és prou més i això et deixa una petjada en el cap, ja que mirar pels alumnes no tots ho fan.

Bé espere que t’hagi agradat i espera’t més visites.

CARLOS SIFRE i ALBORCH

Anónimo dijo...

Anna Girbés Gòmez

Sergi et deixe una redacció-reflexió(i així de pas aprofite i practique), sobre aquest tema que has tractat que m'ha cridat prou l'atenció.
Pasem quasi més temps amb els mestres a l'escola, que inclús a casa amb la família.Aixó significa que els nostres educadors influeixen sobre la nostra personalitat i desenvolupament al llarg de la vida i per aixó és important tenir una certa complicitat amb el docent, algún "filling"(ojo no pensem malament e....)que provoque,(independentment de lo atractiu que resulte el temari),una admiració i estima pel mestre, que ens anime i ens "obligue" moralment a ficar tota la nostra atenció i gaudir amb aquést de les explicacions i el temari:Sería una cosa així com un espècie d'amistat, un tant estranya dins del "curro", que ens ajude a portar millor aquesta aborrida i depriment rutina.
Però no ès tan fàcil que es done aquest sentiment ara, de la mateixa manera que es podia donar abans, en l'època dels nostres cosins grans, per exemple. Ès curios no obstant ja que si analitzem un poquet "la història de la docència", podrem observar fàcilment que abans els mètodes dels educadors i la llei de l'ensenyança en general, ere molt més severs i "pràctis"(diguemo així per suavitzar el terme real), amb els alumnes.
Què a pasat aleshores?Quín és el moiu pel qual ara, sent la llei més pacífica i permisiva existeix menys admiració i respecte?
El motiu podria ser que els mestres ja no estimen la seva feina i van al curro predisposats a "pelear amb eixo burros ,descerebrats i bèsties sense escrúpols que tenen per alumnes" i els alumnes tremolen cada vegada que pensen:- Hui tinc classe amb el mala baba del de educació física, el insuportable de història i la botja i aborrida de plástica"(sense agafarseu malament, que és un exemple...)
I pot ser la raó per la qual es dona aquesta situació, és simplement que, per la seua banda,els alumnes no volen estudiar, ja que en aquestos moments :Hi ha una infinitat de coses més divertides a fer i dins l'habitació, movent tan sols un dit per fer click a un ratolí,es viu tan bé que: -"¡A veure quí vol i necesita obligacions !",i que: "-El mestre es un mal geni que es pensa que és algú per renegar-me",que a veure qui está consienciat de la importáncia de una bona formació i motivat per estar al menys fins als 22 estudiant "un rotllo" d'asignatures.
I per la banda dels mestres el autopensament típic: "Amb els alumnes amb compte que te la peguen només tinguen l'ocasió, en lo "serrils" que están, ja me dirás,o et fiques al teu lloc o set "papen" vivet".que ,aquest fillin desapareix i la relació daquesta amistat estranya, es transforma més que en amistat, en odi i menyspreu a l'altre.

SERGI dijo...

Hola Antonio..

El mig puntet el tens i moltes faltes d'ortografia també. Concretament 12 faltes d'ortografia...Has de millorar la teua ortografia...SERGI

SERGI dijo...

Hola Paula

Sí, la docència és màgica perquè influeixen molts aspectes i depén de molts factors..No existeix res perfecte, no és una equació, simplement és un art...Bé, ens veiem a classe Paula...Vixca l'amor...

SERGI dijo...

Hola Sergio...

M'he emocionat...Sou especials tots Sergio, molt especials...

Anónimo dijo...

HOLA SALUT..

Ja anem coneguent-nos...Realment és important tindre alumnes com vosaltres...Una abraçada molt forta...

SERGI dijo...

HOLA SALUT..

Bé, com diu Paula "l'has liat parda". Realment és així...M'he emocionat...SERGI

Jorge Domingo dijo...

Salu, yo tame me he emocionat!! Que profunda!! jejej xd

JORGE

Salut Ferrís dijo...

ja la he liat parda! si esque no puc estar queteta.. jaja
m'ha agradat haver trasmés algo en el comentari.
Gràcies Sergio, també val la pena tindre professors com tu.
Sempre sorgix algun moment de discursió entre alumnes i professors i sorprén la manera en que s'oblida tot.

IMPORTÀNCIA DEL DIÀLEG

La Filosofia mai ens ofereix solucions immediates ni irrevocables. Potser per aquest motiu, molts prefereixen altres camins que siguen m...