Parlar de la soletat al segle XXI és com parlar d’una epidèmia, algo que no volem i que cal evitar. Tots volem sentir-nos acompanyats en el curt viatge de la vida. Aquest viatge se’ns fa pesat si no ens sentim envoltats, protegits i escoltats. Quan tenia 18 anys vaig llegir un llibre que em regalà un amic: Walden de Henry David Thoreau. Em va fer pensar moltíssim a propòsit de la soletat.
En aquest llibre, l’autor és el protagonista de la història. Thoreau decideix escapar de la societat capitalista i posar-se a viure a les llanures del llac Walden. Allí extrau moltes conclusions, la més important: « la millor companyia és la soletat acompanyant ». Estant sol, escolta les veus dels ocells, observa el cel blau i el so del cosmos (un poc estrany, no?). Acàs no és això companyia? Quantes vegades ens hem sentit sols i a la vegada rodejats de molta gent? Quantes vegades ens hem sentit plens de vida i alegria estant sols a casa nostra?
La soletat és un d’aquells valors que estan en crisis. La societat i els mecanismes de poder han aconseguit un món que no s’atura i que funciona a velocitats vertiginoses. El treball, la casa, els fills, els amics, el gimnàs, el bar, l’esport, la televisió, el treball…I el jo? Quan ens ocupem del jo? Ara, amb la crisis, molta gent repren o inaugura pràctiques individuals que havia abandonat o desconeixia en moments de màxima ocupació. Ja sabeu: “No hay mal que por bien no venga” Al casino del meu poble hi ha una frase d’Einstein que fa referència a la crisis com un moment necessari per despertar la creativitat humana.
A occident ens passem anys estudiant i dècades treballant per poder ser feliços. Recorde mon pare quan li deia a ma mare: “Rosarito, ja queda menys per jubilar-me, ja tinc ganes de descansar”. La felicitat és un concepte abstracte, aleshores qualsevol moment és ideal per ser feliç. Estic segur que si mon pare estigués, m’agafaria del muscle i em diria: “Sergiet, fes allò que sàpigues fer, disfruta però amb coneixement”. El Carpe diem, o el Tempus fugit són sentències significatives a dintre de la literatura. Un bon concert, una bona cançó, una lectura, una xarrada nocturna, una passejada…
A propòsit de la felicitat, és necessària una referència al llenguatge. Com deia Nietzsche, el llenguatge ens priva de la felicitat que suposa el nostre estat natural: “l’aspecte dionisíac”. Té tota la raó quan diu que el llenguatge ens aparta de la realitat. Està clar que la teoria de la veritat com a correspondència és errònea. No obstant, ens dóna una seguretat moral saber que amb el llenguatge toquem el món tal i com és. Aleshores, com que el llenguatge és necessari i caracteritzador de l’ésser humà, cal utilitzar-lo però sent conscients també de que actua com a màscara. La felicitat s’alcança també amb els sentiments. De tant en tant, no està mal ser algo animal. A fi de comptes, som “animals racionals”, racionals però animals.
21 comentarios:
Te deixe el comentari el l'entrada de l'any passat Viure per a treballar ^^
Actualmente vivimos en una sociedad consumista que muchas veces nos aparta de nuestra propia realidad. Estamos "absorbidos" por una sociedad que solo tiene tiempo para el trabajo, los amigos, las compras... Pero si paramos un momento y nos planteamos las cosas esenciales de la vida veremos que para que éstas existan debe estar la palabra FELICIDAD. Siempre decimos que ya llegará, pero no hemos de buscarla en el futuro sino en el presente, hemos de disfrutar cada acto que hacemos ya que debemos vivir en presente y no en futuro, porque problablemente si no hacemos ésto sea difícil encontrala.
María Bernia
Hola Maria...
¿La felicidad? Es difícil definir este concepto. Además, vivimos tan poco tiempo que realmente nos hacemos una idea. Cada persona tiene su concepto creado. A fin de cuentas, todo son conceptos....Me gusta cuando dices lo de aprovechar el momento: Carpe Diem...También es verdad que he perdido algún amigo por el camino que buscaba aprovechar el momento. Es todo tan relativo, ¿no crees María? Estoy de acuerdo contigo que el presente es muy importante. Aunque estés mal, da igual: disfruta de lo que significa sentirte mal. Por ejemplo, sentirte mal el otro día hizo que fuéramos más amigos y que te llevara a casa. También hizo que supiera donde vives...Yo me pregunto: ¿Por que no disfrutamos de nuestros momentos tristes?¿Por qué no nos comentamos nuestros problemas? Me gustaría hacer una clase en la que nos contáramos nuestros problemas....La filosofía puede ser muy terapéutica...Gracias por escribir María...
Hola sergi, he llegit el teu text i m'he sentit identificat en alguns fragments com per exemple, en el que dius que de vegades a causa de la soletat tornes a fer pràctiques que havies deixat de costat. Això a mi també em passa, ja que de vegades no tens ganes de estar amb ningú i la "millor" opció és reflexionar individualment. Jo quan necessite pensar utilitze l'esport per a fer-ho i la veritat es que em serveix molt.
Per a mi l'esport (gimnàs, futbol,...) és algo que em plena de vitalitat i de felicitat.
I això és el que busquem tots la felicitat ¿no?.
Hola Pepe...
Mira, amb l'esport es segreguen endorfines. Es per això que et relaxes.Segueix així, a l'esport trobaràs moltes solucions a molts problemes: amics, desconectar, xarrar, suar...Tot això és bo...Això sí, com tot, amb moderació...Gràcies pel teu comentari Pepe...
Hola sergio,aquest text m´ha agradat perquè et fa reflexionar sobre coses que no et plantejaries,pero crec que es un tema prou important.La felicitat es un concepte diferent per a cadascú ja que hi ha persones que troben la felicitat en unes coses i altres persones en altres coses però està clar que la felicitat la té que buscar cada persona per ella mateixa i en la vida hi ha molt poques coses més importants que la felicitat així que cadascú tindria que buscar la manera de ser feliç i fer el que li agrada
Sergi, sóc Jorge. He llegit diferents textos del teu blog, però he decit comentar aquest, ja que tracta un tema que, en la meua opinió, ens em plantejat tots alguna vegada.
Qui no s'ha preguntat com ser feliç? Qui no es sent sols alguna vegada?
Aquestes preguntes formen part de la nostra vida diaria, però ens precupa més una que l'altra. Podem viure sols, però no sense ser feliços. A més amés, la soletat no és un castig per a qui li agrada, i com diuen: "Més val sol, que mal acompanyat". I tenen raó.
En conclusió, pense que el que més ens ha d'importar en la vida és ser feliç fet el que ens agrada. Sense la preocupació de la soletat, sense por a ella,perquè a la fi, fer-se major és anar quedante sol... i tindrem que acostumar-nos. Per això, és viu per a ser feliç i prou!!
Sergi, que jo t'he escrit el comentari en "SENTIMEINTO DOCENTE", però he llegtr estos comentaris i m'agradaria aportar el meu.
Bé, el que volia dir és que a principi de curs el H.Juan ens va fer escriure en un paper una escala del 1 al 10. Després ens va demanar que colorejàrem fins a quin número et consideraves feliç. Sense dubtar-ho vaig colorejar fins al número nou. A continuació el Hermano va dir que qui havia colerejat fins als números 9 i 10 no deia la veritat perque sempre hi ha algo a què aspires per a ser més feliç encara. En eixe moment no em vax sentir molt contenta del que havia colorejat i em vax ficar a pensar: És de veres que m'enganye a mi mateixa pensant què sóc feliç?, i més tard vax pensar: I per què me tinc que estar enganyant a mi mateixa? Per què no es pot disfrutar i ser feliç en cada cosa que es fa?
Sincerament, jo pense que si vivim buscant la felicitat en el futur, és quan realment no serem felisos. Crec que és important disfrutar de cada moment, trobar la felicitat en cada cosa fas. Crec que en aquell moment i en tots els moment de la meua vidad tinria que pintar l'escala fins al número déu.
Un beset.
Hola Sergi, sóc Eva.
M'agradaria comentar aquest text on la part que més m'ha cridat l'atenció a sigut la soletat. És cert que moltes vegades per la societat en la que vivim seguim un ritme molt acelerat de viure i no ens parem a pensar que estem fent realment o si som feliços. El que més m'ha impactat a sigut " et sents sols i estàs rodejat de gent" és una frase que identifica molt bé els estats d'ànim en algunes circumstàncies on per més que tens a gent al teu voltant et sens completament sol i sense ningú que et puga ajudar.La millor forma de vèncer a la soletat és tindre-la en la seua justa mesura, hi ha moments en que cada persona necessita la seua intimitat però d'altres que tens que aprendre a disfrutar de la vida , perquè és molt curta per a poder fer tot el que desitges. Debem sobretot preocupar-nos per estar bé com a individu per a poder suportar la soletat i intentar trobar la felicitat de la manera que més feliç i realitzat et trobes.
Eva Escuriet.
Hola Sergi sóc Quim. Després de llegir els altres textos, he escollit aquest perquè crec que treballa més dins del que hem donat en filosofia i en ètica l'any passat.
Estic d'acord que la soletat està cada vegada menys a la nostra vida. Si estem sols a casa encenem les llums, ens fiquem els cascos, ens conectem al tuenti o encenem la "caixa tonta".
Quantes vegades hem vist a la televisió publicitat relacionada amb la felicitat basada en el consumisme?
Pense que si de veritat volem ser feliços el més adient seria plantejar-se individualment què és per a cada persona la felicitat, no buscar manuals a la televisió ni als llibres.
Hem d'aprendre a viure en soletat. La nostra ment estará lliure de influències i llesta per a la reflexió.
Encara que, per a mi, la felicitat no estaria centrada a la soletat (encara que també la considere important), sino en la companyia d'aquelles persones que més estimes (família, amics, companys,...).
Bona nit Sergi:
Després d’haver llegit el text en la soledat de la meua habitació, he pensat que tots tenim, molt o poc, por de la soledat . Ningú vol estar sol, no?. El ser humà, biològicament parlant, necessita estar en societat, formar part d’alguna cosa... Però,crec que, en ocasions , també necessita estar sol per poder donar-se compte, sobre tot, de qui és.
He observat que l’evolució de les societats al món, han estat precedides per un moment en el qual una persona s’ha sentit sola, ha pensat i ha reflexionat si el que fa és correcte o no.
Avui, per exemple, he vist “Super Nanny” ( un programa de la “cuatro” on una psicòloga visita una casa per corregir els comportaments negatius dels xiquets). La psicòloga s’ha trobat amb un xiquet que buscava sempre l’atenció dels pares, pareixia que res no tenia sentit per a ell si els seus pares no veien el que ell feia; sols aconseguia l’atenció quan es portava mal. La psicòloga els diu que quan es porta mal és millor ignorar-lo i deixar-lo sol. Amb això s’aconsegueix que canvie radicalment d’actitud. Una bona arma , no creus??. Em pregunte que haurà fet la soledat en el xiquet; l’haurà fet reflexionar?.
Personalment crec la soledat és una cosa bona en la seua justa mida. Y tu que penses Sergi?: La soledat canvia a la gent? Penses que la soledat és bona?
Carlos Domínguez.
Hola Sergi, després d’haver llegit alguns textos m’he decidit comentar-te en aquest.
Aquest text es el que més m’ha cridat l’atenció pot ser perquè més d’una vegada he arribat a plantejar-me com es pot conseguir la felicitat o si és bona o no la soletat.
En la meua reflexió personal he arribat a la conclusió que la soletat és bona però no sempre. Hi ha moments que és millor estar acompanyat per la gent que tens al voltat i que t’aconselle que no estar rallan-te amb coses improbables.
Per una atra banda pense que la completa felicitat és molt difícil de trobar, però que es va construint amb xicotets detalls i moments importants o a vegades insignificants per a una persona es crea. També pense que a vegades pensem que no l’anem a trobar mai però quan menys conter et dones la trobes.
Crec que no hi ha que ofuscar-se o obsesionar-se en temes com la soletat i la felicitat.
M’agradat molt la forma de redactar la reflexió sobre este tema.
Hola Joan
Sóc Sergi...
Realment la felicitat és un concepte abstracte, una idea. Per a cadascú és una cosa. Realment hi han pocs factors comuns a l'espècie humana, posiblement la salut...L'amor? També, potser, els éssers humans necesitem tindre amor per viure amb felicitat. Potser sí...Es tracta de marcar-se un camí i lluitar...Segons Aristòtil, la felicitat és el bé al que tendeixen totes les persones...Es el telos, el fi de tot home...Bé, simplement et diré que et desitge la felicitat. No ho dubtes! SERGI
Hola Jorge
Potser tingues raó, ¿cada vegada estem més sols? intervenen molts factors, però realment és veritat que al fer-nos majors, molta gent ens falta...Ara bé, no hi ha cosa més bonica que fer-se major al voltant dels teus...Jo, quan veig un vetllet amb els fills i tota la familia, de vegades, m´entren ganes de plorar. Clar que sí, som animals socials, animals polítics...Necesitem tindre una comunitat, necesitem compartir...Bé Jorde, ens veiem a classe....
Hola Paula Forner.
T'entenc..El problema radica en la definició del concepte. Què és ser feliç? Alegria i felicitat no són el mateix, l'alegria és un sentiment més immediat, un sentiment que solament dura uns moments(una pujadeta). La felciitat, com deia Aristòtil era un fi al qual tendeixen totes les persones. El Hermano Juan té raó, colorejar el número 9 o 10 és, posiblement, mentir, ja que totes les persones estem inacabades. Pensa-ho, imagina't un home de 90 anys, realment creus que ja està realitzat...Ell pensa en el demà, en anar al cine, en llegir, en veure coses....Realment, la felicitat consisteix en projectar una imatge amb contingut mental que vols realitzar...Això significa que mai seràs feliç? Doncs, jo crec que mai seràs del tot feliç, perquè la felicitat total no existeix..De totes formes, açò tampoc t´ha de marejar, ja saps, cal ser més pràctic. Mentre tingues el somriure a la boca, mentre et sentes bé tot correcte....Si la felcitat total existira, molta gent es quedaria a casa i no tindria projectes de vida...No sé, és el que jo pense..Però ja saps, tant el teu pensament com el meu són interessants....
Hola Eva...
M'agradaria saber la teua opinió sobre el concepte de DEPRESIÓ. Què és per a tú una depresió? Consideres que és un estat de soletat? Molts psicòlegs malinterpreten el concepte. La depresió és única i individual, de vegades generalitzen massa. Conec un psiquiatra d'Alzira que diu: "No hay dos personas iguales". La soletat en la justa mesura? Sí, és el que solem fer...Recorde els moments a França, recorde que plorava de soletat...Poc a poc vaig anar coneguent gent i mira, em vaig acomodar i 2 anyets...A Catalunya el mateix..
La soletat és de vegades la millor companyia..Agafes i te´n vas a casa i et trobes més ple que amb 500 persones a una discoteca....Es realment extrany...La ment humana és molt complexa....
Hola Quim
Sí, potser tens raó, serem més feliços amb companyia. Jo partisc del fet que el concepte felicitat és un concepte abstracte, una creació i una convenció. Per a tú, la felicitat no pot ser mai de la vida el mateix que per a un escriptor que es passa hores cara un ordinador. Imagina't que la teua feina és la mina i et passes sol a una mina 10 hores al dia, la soletat és conditio sine quanon...
Es bonic sentir-se ple i sentir-se acompanyat, però també és bonic veure una foto o un video i contemplar les imatges de ton pare...
Salta a la vista que eres una persona molt social, un amant dels amics, una persona estimada...El secret està en la teua personalitat. Eres un tio legal, això està bé...Jo també sóc dels teus, incapaç de matar un mosquit...A més, eres Michael Jackson..jhejejeje
Hola Carlos:
A mi els programes eixos de psicologia em produeixen fàstic. Es veritat que si el xiquet es queda sol reaccionarà...Això està tan clar com que si jo et suspenc tu espavilaràs o si tú em parles mal jo em sentiré ofés...Si dones un estímul positiu estàs motivant una conducta, si per contra castigues aleshores estàs fent que el subjecte s'aparte d'eixa conducta. Això és el conductisme d'Skinner...
A València (i a Espanya en general) els psicòlegs són conductistes. Hi ha altres mètodes....No oblidem que l'inconscient es deixa afectar per tot allò que ens passa...Si jo a un xiquet que es fa "caca" li pegue una bronca i el tanque a una habitació obscura...De segur que no es cagarà més, però potser (i dic potser) aquest acte li passarà factura en un futur....Qui sap? Una por de per vida....Moltes de les nostres pors venen de repressions del passat....Pensa-ho! SERGI
Hola Anna:
Sí, tens raó no hi ha que obsesionar-se en estos temes...Però eixa és la nostra tasca no. Vosaltres com alumnes i jo com a professor de filosofia. A més, el blog es per reflexionar....
La felicitat total és difícil de trobar perquè és una idea, un fi al qual tendeix la humanitat. La felicitat no és com "la taula", és un substantiu abstracte...SERGI
Sergi sóc Eva.
Pense que la depressió és un estat individual on la propia persona no troba ningun motiu que li done estabilitat mental. I si la soletat pense que es fa més dura quant tens a gent al teu voltant i et sents completament sol.
Senc no haberte pogut respondre abans però ara que he entrat aprofite per donar-te una resposta.
Tens raó en el tema de que no qualsevol persona pot tindre una vida tan plena com nosaltres. És trist y crec que deuriem pensar un poc més en aprofitar molt més el que tenim.
Pense que més important que una foto, un vídeo o qualsevol cosa, el més bonic que ens poder dur de cada persona son les experiències i records que hem passat amb ell.
Açó, deu ser motiu per poder sentirse ple a la vida i lluitar per les coses que estimes.
Un abraç de Micheal Jackson ;)
Ja parlem.
Publicar un comentario