Aquesta nit no he dormit massa bé, m’he despertat vàries vegades fins que he pensat: què collons faig ací, me la pire a viure! Com de costum, he anat al Bar Rhettus i he desdejunat com un rei. Mentre bebia el got de llet amb café i degustava els meravellosos croissants de xocolate, he pres una decisió: “Ara agafaré la piragua i me n’aniré al faro de Cullera”. Sempre m’han agradat els esports de contacte amb la natura.
A les 7:30 ja estava allí al pie del cañón!. Abans de descarregar la piragua, he baixat al mar per corroborar l’aparent moviment brusc de les ones. Estava algo marejada, sols un poc. De sobte, he vist un home bastant major que caminava en direcció al Mareny de San Llorenç. M’he dirigit a ell: Perdone senyor, “com veu vosté avuí el mar? El veu algo més marejat que de costum? Realment m’invaïa certa indecisió, no sabia si entrar. L’home m’ha contestat: “Ja t’he vist xiquet amb la piragua, ves amb compte amb el mar”. Finalment m’he unit a ell, la invitació no era explícita però la seva extroversió em feia pensar que per ell no seria cap problema compartir la passejada matinal en aquell lloc tant màgic.
Xarrant xarrant hem caminat una hora: aproximadament fins la platja nudista i tornar. Hem començat parlant d’un tema habitual: la crisis. M’ha parlat dels seus fills i m’ha comentat que s’havia fet una caseta. També m’ha explicat que la seua dona va tenir una intervenció quirúrgica molt agresiva per un càncer d’estòmac. Jo també li he contat sobre la meua feina i sobre la figura del meu pare que casualment ara tindria també 70 anys.
El llenguatge és una de les grans potencialitats humanes. Necesitem parlar i comunicar-nos. A més, els humans tenim un prejudici sobre la soletat, la soletat pot ser acompanyant: avuí m’he sentit molt acompanyat a la platja. També em senc molt acompanyat quan converse amb tú. Gràcies per tot rizitos!
3 comentarios:
Be Sergi, un bon article, crec que aquesta conversa amb l'home en questió t'haurá servit per a molt, ya que quan et trobes amb algú, generalment de mes edat, per zones poc transitades, aprens moltes coses sobre aspectes tan básics com el mar, i si la conversa s'allarga, vol dir que ixe dia acabarà siguent molt més fructífer, que si havessis decidit, quedarte a Riola, pasant el temps.
Hola Professor Sergi, sóc Jordi. He estat llegint els teus articles i aquest en particular m'ha cridat l'atenció. Has canviat allò que estaves desitjant fer i has decidit unir-te a un home que necessitava comunicar-se. Com al final de l'article has posat el missatge que pretens transmetre, els humans, jo crec que en aquest moment de la vida tu necessitaves parlar, comunicar-te.
En aquest moment jo segurament havera pogut fer dos coses: la primera tirar-me amb la piragua, la segona sabent com estava la mar en aquell moment haver tornat a casa. Però tant tú, com l'home que t'acompanyava necessitaveu parlar un rato.
Així que m'has "enganxat" a seguir-te...
AL MEU ALUMNE, JORDI SANCHIS:
Hola Jordi, realment és veritat que cada persona hagués fet una cosa distinta. També depén de com et sents a nivell de sentiments i emocions. Això està clar, no obstant, en aquest missatge allò més important és trencar amb el concepte de soletat que tenim en la nostra societat. De vegades estem sols i estem acompanyats i de vegades estem rodejats de moltes persones amb les que no arribem a confiar res de les notres vides. Estàs d'acord, gràcies per llegir-me, Sergi Pascual
Publicar un comentario