viernes, 29 de julio de 2011

CAMÍ DE SANTIAGO...

En primer lloc m'agradaria agrair a tots aquells que m'han trucat felicitant-me sobre l'entrevista realitzada ahir a Ràdio 9. Ja sabeu que la temàtica era: Què significa per a tú el Camí de Santiago?

En primer lloc, vaig explicar algunes qüestions tècniques: En què consisteix? Què significa? Quines etapes hi ha? Com són els albergs? Què es necesita? Concretament em vaig centrar en el Camí Francés que és concretament el que enguany m'ocupa. (Desde Roncesvalles fins a Santiago)

La meva intervenció fou prou extensa. Hi havia molts temes que volia desenvolupar. En primer lloc; la potenciació dels valors morals. Al Camí, s'exalten tots aquells valors que tan en detriment estan en la cultura actual: la solidaritat, l'amistat, la confiança, el coratge, la superació, la llibertat....No existeix la competitivitat, fer el camí no és cap competició, més bé és una experiència un tant mística. Hi ha gent que competeix i que desde el primer dia porta ampolles als peus, això no és recomanable, cal escoltar la natura i escoltar-se a si mateix.

M'agradaria resaltar un altre aspecte interessant. Vivim un món no solament de crisis econòmica, sino també de crisis de valors (tal i com acabe d'explicar), no obstant també vivim una cultura malalta. La nostra societat està malalta: tenim prejudicis, pors, estrés, ansietat, depresió...Les consultes psiquiàtriques estan completament plenes, no cap ningú més....Què ens està passant? Com actuen els professionals? A Espanya tenim molts grans professionals en Salut mental però segurament, gran part d'ells són massa cientificistes. Existeix una corrent de psicologia nomenada humanisme, inaugurat per Karl Rogers. Doncs bé, al Camí es segreguen totes aquelles hormones que donen les famoses "pastilles de la felicitat".L'esport, la natura, el diàleg, tot això pot ser, la clau per trobar la felicitat.

M'agradaria motivar a tots aquells que desitgen retrobar-se. Al Camí aconsegueixes "l'autenticitat": Quantes persones no fan més que voler viure aparentant el que no són? El camí, és un bon moment per trobar-se; una experiència inoblidable. Podeu estar tranquils, al camí no es sentireu sols, podeu començar sols, però al final trobareu un grapat de gent relaxada amb la que podreu parlar si voleu i sino, caminareu i parlareu amb la natura que tampoc està tan malament. Allò més important és que parles amb qui tens ganes, el cansanci i l'experiència porta a això. En societat hem d'aguantar a gent que no ens traguem...

En aquest moment, vos deixe. Vaig a menjar fruita i a dormir. Demà, a les 5:30 del matí he d'estar en peu. M'agradaria arribar a Finisterrre. Ja sabeu: la fi del món, la fi de la terra. Al segle IX encara no s'havia descobert Amèrica i es creia que no hi havia res més. Els peregrins arribaven allí i s'aturaven. La tradició diu que cal cremar les botes, hi ha gent que tira la bossa a l' aigua. Ja sabeu com sóc, no sóc massa de tirar, la guardaré per al pròxim any o per a l'altre.

jueves, 7 de julio de 2011

GRÀCIES, GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES....


El proper dimarts me'n vaig a fer el Camí de Santiago. He optat pel camí que Surt d'Oviedo fins a Santiago (Camí Primitiu). Aproximadament són quinze dies caminant. Estaré absent del blog i de les xarxes socials durant un mes aproximadament. Aprofitaré per fer esport, conéixer pobles, parlar amb gent nova, escriure, prendre el sol, reflexionar i supose que moltes coses més, algunes de les quals compartiré amb tots vosaltres. Espere que passeu molt Bon estiu. Només arribe, vos promet contar-vos anècdotes o sensacions viscudes. Vullc aprofitar també per agrair també a tots els lectors del Levante el Mercantil Valenciano, alguns ja sabeu que torne a escriure després de dos anys absent. També comence un nou projecte amb la Revista Auriga (Barcelona) a la qual també vullc agrair-li el seu interés pels meus textos especialitzats en filosofia clàssica. Gràcies també als meus companys, a la meua familia...

Vos deixe amb una frase d'Einstein que vaig veure l'altre dia pegada al tabló de la biblioteca de la Facultat, espere veure comentaris només torne.

"Las mentiras más crueles son dichas en silencio". Una veritat evident, sí senyor....