viernes, 20 de julio de 2012

DEMOCRÀCIA I INDIGNACIÓ


DEMOCRÀCIA I INDIGNACIÓ



A la Grècia clàssica, la democràcia era participativa, o siga que els ciutadans intervenien activament en els assumptes de la polis (ciutat).  No obstant això, la ciutadania era també restringida: ciutadans eren tan sols els varons, atenesos, de família atenesa i majors de 30 anys. Aquests acudien a l’àgora i allà, d’una manera directa, dialogaven i prenien decisions referents a la polis. Avui en dia, d’una banda, superem aquest concepte de ciutadania en el sentit que tothom (homes i dones) és ciutadà i amb 18 anys tots podem votar. Però, atenció, la democràcia és menys pura: és representativa.

El fet que la democràcia actual siga representativa resulta molt més còmode per a la ciutadania: els ciutadans votem i ens acomodem en les nostres vides particulars. Però, compte, a la vegada és perillós. De fet, si els que ens representen no tenen la intenció moral de buscar el bé de la societat, si es viu un moment de vaques flaques, aleshores la ciutadania es rebel.la. És tot just això el que està passant els darrers dies: els ciutadans comencen a moure’s. Estranyament ens costa moure’ns, manifestar-nos, posar-nos en acció; en paraules de Joan Fuster: “Convertim en normal allò que tan sols és habitual”. Això és: els humans som massa conformistes.

Hi ha molts aspectes que ara són criticats pels ciutadans. En primer lloc, el llenguatge. De fet, resulta indignant que una parlamentària utilitze l’expressió “que se jodan” referint-se als polítics o als ciutadans (no importa!) quan el President del govern està aprovant una mesura molt estricta i dolorosa que en altres llocs (i en els polítics) provoca un mar de llàgrimes. Eixe llenguatge és provocador i mereix una greu sanció, a saber: apartar-la de tots els seus càrrecs polítics. Espere que ningú em considere un radical, la política mereix una major serietat. En segon lloc, el llenguatge no verbal també està sent denunciat, les cridòries i els insults sobren, no estem al circ romà i no es tracta de competir sinó de, si és possible i amb el diàleg, consensuar allò millor per als ciutadans (cadascú a la seua forma). En tercer lloc, la falta de transparència. És indignant també que les retallades no vinguen totes clares al Congrés dels diputats i que després siguen els periodistes els que hagen de llegir la lletra menuda i transmetre-la als ciutadans (cadascú a la seua forma). La manca de professionalitat també és criticada. Resulta vergonyós que un polític no entenga en què consisteix la seua feina: fer el bé de la ciutadania, el millor que puga, perquè justament aquesta l’ha elegit. Per acabar, la retòrica s’utilitza amb qualsevol finalitat, siga per mentir, per convéncer que l’altre està equivocat o per esquivar quan no es vol parlar o respondre a algú. El llenguatge manifesta les intencions de les persones i quan aquestes no són constructives, sinó excusatòries o esquivadores, malament anem.

Em ve al cap la proposta política del filòsof grec Sòcrates: el govern del que més sap. Rebutjava la democràcia perquè pensava que no tots estaven preparats per participar dels assumptes d’Estat. És per això que Plató (deixeble de Sòcrates) fundà l’Acadèmia, per formar governants mitjançant una formació rígida a través de diferents disciplines. No obstant, els grecs preferien majoritàriament la democràcia. Però no ens enganyem, ahí estaven els sofistes que, amb el seu domini de la retòrica, aconseguien persuadir d’allò que els interessava. En canvi, el pobre i humil Sòcrates preferí beure de la cicuta (líquid verinós) abans que escapar d’Atenes. Sòcrates també deia una cosa clara: aquell que insistesca en voler ser polític, deixeu-lo córrer, ja que ningú ha de sentir-se mai interessat ni qüalificat per aquesta professió, doncs l’ofici de governar és el més difícil dels existents.

Sempre hem pensat que la política està en altra dimensió, molts diuen: “Jo de política no entenc”. Curiosament i gràcies als problemes, ens estem adonant que la política és cosa de tots, i encara que a l’escenari tingam uns representants, desde la última fila hem d’alçar el braç i asomar el cap per a què ens escolten. Ja ho deia Aristòtil: l’home és un animal polític, un zoon politikón. També deia que el tot és anterior a la part, per tant l’individu no és ningú sense l’Estat, és un animal solitari. Potser aquesta definició aristotèl.lica justifique l’opinió de la meua amiga Llum, segons ella a Espanya hauria de ser com a Argentina, tots haurien d’estar obligats a votar. Potser a algú li semble radical, però que voleu que vos diga, millor això que tornar a viure una relació d’amos-esclaus, com la que hi havia al feudalisme.


Respon en una sola qüestió:

¿Creus que la proposta política de Plató (i Sòcrates) és millor que la democràcia de l'època?
¿Creus que la proposta de Plató es podria aplicar a la realitat política actual?

30 comentarios:

David Ferragud dijo...

El model polític proposat per Plató i Sòcrates consisteix en que els més savis s’ocupen dels majors càrrecs polítics. A l’actualitat el sistema polític utilitzat és la democràcia, és a dir, el poble elegeix als seus representants polítics.
Partint d’aquests coneixement analitzarem alguns aspectes positius i negatius de cada sistema polític. La part positiva del model proposat per Plató, és què, al ser els més savis els encarregats de prendre les decisions més importants, el normal és que el país funcione correctament, hi si hi ha algun problema, siga ràpidament solventat. La part negativa d’aquest sistema és què pot ser que part de la població no estiga d’acord amb aquelles persones que les representa, fet que pot ocasionar molts conflictes interns. La part positiva de la democràcia, és què la major part de la societat es veu identificada amb els seus representants, la part negativa és què possiblement, aquesta persona que representa un país, no estiga lo suficientment qualificada per a ocupar el seu càrrec.
Des del meu punt de vista, a pesar de què mitjançant el model polític de Sòcrates i Plató podria funcionar millor un país, crec que és millor utilitzar la democràcia, ja que sentir-se identificat per la persona a la que vols és un factor molt important, i evita molts conflictes interns.

David Ferragud dijo...

Personalment, no crec que la política de Plató es puguera aplicar a l’actualitat, al menys a llarg plaç. Pense que la millor solució per a superar aquest periode de crisis podria estar relacionat amb el sistema polític proposat per Plató, ja que els economistes més savis, si ocuparen els càrrecs més importants, podrien solventar aquesta situació de forma molt més ràpida a la que s’està solventant en la actualitat. Una vegada superat el període de crisi econòmica el millor seria tornar a la democràcia, ja que el poble, o la major part d’ell s’ha d’identificar amb els seus representants.
Per tant, pense que en l’actualitat s’hauria d’utilitzar el mètode de Plató, i una vega superada aquesta situació tornar a l’actual democràcia.

Anónimo dijo...

Héctor Sousa Vayá
Tant Plató com Sócrates, proposen el model polític del que més sap, és a dir, segons ells solament han de poder governar aquells que tenen una bona preparació i que, com deia Plató, busquen la veritat en tot moment, independentment dels mitjos dels que disposen.
En l’actualitat està implantat al nostre país el sistema polític de la democràcia. És a dir, actualment les persones elegeixen als seus representants, però el poder de la presa de decisions recedeix en la voluntat col·lectiva del poble, i l’exerceixen mitjançant el seu dret a vot. Açò es una avantatge, perquè les persones poden expressar la seua opinió i fer-li veure als seus representants el que necessiten o creuen que és millor per a la societat. En canvi, es pot donar el cas de que els polític i representants no actuen correctament i aparega la corrupció i el desenteniment de les seues feines.
Pel contrari, Plató proposa “l’Estat ideal”, on manen els anomenats reis filòsofs i on està instaurada una aristocràcia o monarquia. Potser que el que està governant posseisca molts coneixements, però cadascú pensa d’una forma i això pot originar conflictes o un abús de poder. Per tant, jo em decante per la democràcia, ja que em sembla el sistema més just, per què encara que alguna vegada la actual política no siga transparent, el poble te dret a participar de tots els assumptes de l’Estat, i amés, tots els ciutadans, sense exclusió. Sols així, atenguent l’opinió del poble es pot aconseguir el be comú a tota la societat i millorar en tots els aspectes.
Per últim, pense que seria molt complicat que aquest model polític proposat per Plató s’aplicara en l’actualitat, perquè la democràcia ja és un model molt consolidat a la nostra societat, i encara que de vegades hi hagen conflictes, pense que en el fons la societat sap que és la millor forma de tindre l’oportunitat de que la seua opinió estiga representada a la política, ja que amb el model de Plató, tal volta, es tindria que llimitar a acceptar tot el que el governant diguera, sense possibilitat de sugerir-li un altre camí de fer les coses.

Jordi March dijo...

Avui en dia, el nostre sistema polític es una democràcia , es a dir, un sistema de govern que a primera vista casi tots acceptem, ja que els representants d’aquest sistema son elegits per la població, però, podríem dir que la proposta de política per part de Plató i Sòcrates, es a dir, el govern del que més sap, podria també ser acceptada. Però ací be el problema: la gent no podria elegir als representants del govern, esta seria una de les raons per el que no acabaria de ser acceptada. En aquella època els grecs també estaven molt influenciats pels sofistes, es a dir, aquestos utilitzaven la retòrica per a bons o mals fins segons com es mire. De manera que, si aquestos volien una democràcia per que els interessava per algun motiu, tenien la capacitat de convèncer a tota la població, mentre que Sòcrates es mostrava impotent, ja que veia que la seua idea era mal interpretada o que la gent no entenia la seua proposta. Des de el meu punt de vista, pense que en l’època de Sòcrates podria haver sigut factible la proposta de Plató i Sòcrates, pel fet que s’haguera governat millor, però eren tant els inconvenients, que Sòcrates i després Plató no pogueren fer res.
En l’actualitat, al meu parèixer, crec que no es podria aplicar la proposta de Sòcrates y Plató. Mirant la part positiva, es a dir, es podria eixir de la crisi o no, o no haguérem entrat en ella, però son preguntes sense resposta, ja que mai sabrem lo que haguera passat. Però mirant la negativa, pense que no ens posaríem d’acord per acceptar que unes persones desconegudes, encara que sabérem que son molt sabies, es posaren a governar-nos, sense ser elegides per nosaltres, encara que hi hauria gent a favor.

Alejandro Sospedra dijo...

La proposta política de Plató tindria els seus aspectes positius i negatius respecte a la democràcia de l'època. Positius que posiblement es prendrien decisions més justes y més sàbies ja que la proposta política de Plató es caracteritza pel govern del que més sap, es a dir la persona o el filòsef que més sabera es aquell que deuria de gobernar mentre que els aspectos negatius es que no tota la població era qui podia gobernar ya que per a gobernar havies de ser home y major de 30 anys per tant les dones y els xics jovens per molt savis que foren no podien governar.
Aquesta és la principal virtud de la democràcia ya que esta es caracteritza per ser el poble el que elegeix al seu maxim representant y per això crec que és més adecuada.
Hui en dia seria complicat aplicar el metode polític de Plató ( El govern del que més sap). Tan sols perquè ¿qui es aquell que realment sap com ixir de la situacio económica en que esta clavada europa i principalment Espanya? Aquesta situació de desconfianza que s’ha produit aquests ultims mesos amb la democràcia principalment per la crisis económica i agreuxada pels innumerables casos de corrupció per part dels polítics, ens fa plantejar-nos si hi hauria algun altra proposta política més adecuada com per exemple la de Plató.

Víctor Ruiz dijo...

Tant Sòcrates com Plató defenien la proposta política del govern del que més sap. Segons ells, existeix una relació entre el coneixement y el govern, governant el més intel•ligent, el més preparat. Un model diferent a aquesta es la democràcia, el model polític actual en el nostre país. En ell, el poble assumeix la direcció dels temes polítics i es qui elegeix els seus representants per mitjà de votacions, acatant les seues decisions, però no sempre les decisions impostes pels representants son les millors i pot ser que apareguen persones que utilitzen esta posició per beneficiar-se a ells mateixos. La proposta de Plató podria ser beneficiosa des del meu punt de vista, ja que governarien els que més saben i buscarien les solucions més adequades per al diferents problemes. No obstant, la societat podria no estar d’acord amb les seues propostes, ja que l’elecció de representants dóna a la població un estat de tranquil•litat al ser representats per les persones que ells volen. També es veritat que aquest representants poden no estar lo suficientment preparats i amb els coneixements necessaris per a dirigir el govern.

No crec que la proposta de Sòcrates i Plató fora utilitzada en l’actualitat, ja que encara que governarien persones sabies i qualificades, no serien elegides pel poble, la qual cosa alertaria al poble de que no es tenen en compte les seues opinions i les seues necessitats podrien no concordar amb les eleccions més correctes. Al final donaria lloc a una indignació popular,buscant la participació del poble en el govern i l’eliminació del govern del que més sap.

Andreu Plaza dijo...


Plató va arribar a la conclusió de que tots els Estats de la seua època estaven mal governats i va intentar esventar amb la filosofia una espècie de medicina política que poguera aplicar-se als règims polítics actuals amb sistemes de govern pèssims. Es en aquesta època quan comença sortir la idea d’ un govern format per filòsofs seria l’ única manera capaç de governar l’Estat amb justícia aquesta s’anomena la proposta política del filòsof governant. Ara bé, actualment des de fa al voltant d’uns trenta tenim a Espanya una monarquia democràtica parlamentaria amb la que el poble es sent identificat segons la seua ideologia, estat econòmic o estat social al Congrés. En un principi, aquest es el millor sistema de govern fins ara. No obstant, amb males polítiques de govern la democràcia no funciona. Per tant, en la meua opinió, no tot el mon tindria que poder entrar a formar part de la política sols els més preparats. En l’actualitat, veiem constantment persones amb corbata i amb una bona retòrica. Que sap parlar molt be, però que en veritat no sap governar. Aleshores, Plató jo crec que te raó en aquest aspecte. Per lo menys, fins que resolguem aquesta crisi suprimir la democràcia i que entren a formar part del govern una sèrie de savis filòsofs amb les idees clares.

Jose Ortega Carbonell dijo...

El sistema polític instaurat en Grècia, encara que era un sistema de democràcia directa, no representava al total de la població grega, sols un 25% estava representat. Amb Plató i Sòcrates es proposa un sistema en el que els polítics han de ser formats de manera que tinguen els coneixements adequats per a governar . Pense que ningun dels dos models és totalment adequat , ja que en el primer no es veu representada tota la població i en el segon directament no hi possibilitat de elecció ciutadana. El sistema idoni seria aquell en el que el requisit per poder ser elegit pels ciutadans seria tindre un formació que en arribar al parlament et permetria governar de la millor forma possible.

Sergio Marques dijo...


Sócrates, al igual que Plató, proposa un model polític del que més sap. Amb aixó el que volen aplicar es un govern en el que governen aquells que tinguen millor preparació i que, segons Plató, busquen la veritat sense tindre en compter les facilitats o els mitjos dels quals puguen disposar. Actualment, el nostre sistema polític es la democràcia, un sistema que quasi tots acceptem, perquè, a primera vista, elegim a aquells representants que ens representen de una forma o altra, i, per tant, teóricament, la presa de decicions residix al poble, encara que en la pràctica no siga realitat. Els representants amb el vot del poble, recibixen l’opinió de tots els electors, encara que aquestes opinions moltes vegades no son escoltades, i, per tant, no es fan cas a estes propostes. També podriem dir, que en aquest sistema polític la corrupció es molt freqüent i molts politics no actúen com deurien. Per aixó l’alternativa a la política que defenia Plató prén forma, ja que, si realment governaren els que més saben i se pregueren les decisions mes sabies, probablement en aquestos moments no estariem inmersos en la situació en la que estem ara. Però, com saber qui realment es el mes sabi? ¿La població estaria disposada a renunciar al vot? No ho tinc molt clar, l’ únic que sé es que les decisions polítiques deurien de pensar-se més per el bé de tots.

Sergio Marques dijo...


Sócrates, al igual que Plató, proposa un model polític del que més sap. Amb aixó el que volen aplicar es un govern en el que governen aquells que tinguen millor preparació i que, segons Plató, busquen la veritat sense tindre en compter les facilitats o els mitjos dels quals puguen disposar. Actualment, el nostre sistema polític es la democràcia, un sistema que quasi tots acceptem, perquè, a primera vista, elegim a aquells representants que ens representen de una forma o altra, i, per tant, teóricament, la presa de decicions residix al poble, encara que en la pràctica no siga realitat. Els representants amb el vot del poble, recibixen l’opinió de tots els electors, encara que aquestes opinions moltes vegades no son escoltades, i, per tant, no es fan cas a estes propostes. També podriem dir, que en aquest sistema polític la corrupció es molt freqüent i molts politics no actúen com deurien. Per aixó l’alternativa a la política que defenia Plató prén forma, ja que, si realment governaren els que més saben i se pregueren les decisions mes sabies, probablement en aquestos moments no estariem inmersos en la situació en la que estem ara. Però, com saber qui realment es el mes sabi? ¿La població estaria disposada a renunciar al vot? No ho tinc molt clar, l’ únic que sé es que les decisions polítiques deurien de pensar-se més per el bé de tots

Alberto Escuriet dijo...

La proposta política de Sòcrates, “el govern del que més sap” es a dir els millor qualificats “savis” seran els que hi governaran. En l’actualitat el model polític que hi ha es la democràcia, que consisteix en que el poble vota als seus representants. Des de el meu punt de vist la proposta política de Sòcrates millor que la democràcia actual ja que no tot el món està preparat per a intentar votar en el govern, abans en l’antiguitat estava mes restringida per a votar en l’estat. Hi ha polítics que no busquen el be de la societat tot lo contrari lo únic que busquen es obtenir beneficis i per açò si no se hi compleixen, els ciutadans tenim que eixir al carrer i manifestar-nos contra el govern i els seus polítics. Quasi totes les reformes aplicades sols afecten als ciutadans i no als polítics, retallades de sous... Tot açò suposaria una diferencia entre dos classes, els “savis” i els que no tenen estan tan preparats. Si el que hi governarà estaria interessat en fer el be, milloria la societat i la confiança en el sistema polític.

vicent 93 dijo...

vicent moreno

Aunque no debería varia en el concepto de democracia a lo largo de los años varia y bastante ya que en la antigua Grecia tenían otro concepto diferente del de ahora ya que la polis, es decir, los ciudadanos podían opinar y se celebraba debates y discursos donde la gente corriente podía estar enterado de lo que la política envolvía la polis. Además tenía una idea diferente a la de ahora ya que tenía que mandar el que más sabía o lo que viene a ser el filosofo gobernante un hombre que conocía bien la mayéutica bien preparado y además tenía que tener como mínimo 30 años y nacido esa polis en concreto. Y ahora todo eso que en la época clásica era lo normal en esta época no los es tata ya que la sociedad no tiene ningún interés por la política además de que no estaban lo baste informados de todo tipos de movimientos políticos. Y por esas razones que se han comentado antes prefiero la democracia de la antigua Grecia ya que los ciudadanos tenían voz y vote cosa que esta democracia no.

vicent 93 dijo...

vicent moreno

Creo que la postura de Platón no se podría aplicar ya que tenemos un concepto diferente de democracia donde los ciudadanos no estamos tan metidos en la política como lo estaban en la antigua Grecia. Además tampoco tenemos ese concepto del que más sabe es que tiene que mandar. Aunque sería lo ideal ya que los ciudadanos podrían tener más protagonismo y no vivir ajenos a la política y así mediante este modelo podríamos decir que es democracia. Porque la que hay ahora parece que los ciudadanos no tengan ni voz ni voto

Salut Roig dijo...

Plató proposava un règim en què governe el que més sap. El sistema polític actual és la democràcia, en la qual el poble elegeix als seus representants.
Segons el meu punt de vista, cap dels dos sistemes polítics seria el adequat per a la realitat actual. No obstant això, crec que una barreja del dos crearia el sistema polític perfecte. El sistema polític que defèn Plató permetria que els governants foren persones sabies i la democràcia que la població poguera elegir els seus representants i així que es tingueren en compte les seues opinions i necessitats. Cap dels dos, de forma independent, és l'adequat, ja que el de Plató no té en compte l'opinió del poble i en la democràcia no governen els més savis.
Per tant, si s'agafaren els aspectes positius de cada sistema obtindríem un sistema polític idoni per a ajudar-nos a superar la situació que estem travessant.

Anónimo dijo...

JAVIER PALAU LOZANO 2º Bachillerato Colegio Maristas Algemesí

Sí, porque la propuesta política de Platón y Sócrates se basa en que todos pueden participar en las decisiones y estas sólo deben tomarlas las personas que estén preparadas y formadas. De forma que al saber más podrán solucionar mejor y más rápido los problemas existentes.
Una posible solución para acabar con la crisis económica actual podría ser establecer esta propuesta política.
En cambio en la democracia de la época, que era “participativa directa” y restrictiva puede darse el caso de que un ateniense, de familia ateniense, mayor de treinta años y varón no estuviera preparado y formado para tomar las decisiones adecuadas. Por lo que no solucionaría los problemas existentes.
Por lo tanto creo que si que se podría aplicar a la realidad política actual la propuesta de Platón. Como ya he dicho podría ser una posible solución a la actual crisis económica.

Carles Pérez dijo...

La política de l’època, es caracteritzava per ser una democràcia, en la que el poble tenia participació en les decisions polítiques. Però no tot el poble tenia dret a votar, en realitat sols una xicoteta part de la societat posseïa aquest privilegi, en concert els varons lliures majors de 30 anys.
Plató atacava aquesta forma de govern afirmant que la República era la millor forma de governar, sempre que governe el filòsof, ja que aquest coneix, gràcies al estudis i la búsqueda de la veritat,la Idea del bé. Així que el filòsof governarà sempre d’acord amb la idea del bé.
Aquestes formes de govern eren molt diferents i cadascuna posseïa unes pros i unes contres, ja que en la democràcia, el poble es sentia identificat amb en model polític ja que eren partícips, però moltes vegades prendrien decisions errònies. En canvi si s’instaurara la república de Plató encara que el poble no participara, les decisions polítiques preses per el filòsof, el que més sap, serien les més beneficioses i encertades possibles.
En la meua opinió i tenint en compte la democràcia de l’època, pense que seria millor aquesta forma de govern, ja que en un principi afavoriria al poble.

Carles Pérez.

Javi Zamora dijo...

Actualment ens trobem en un sistema polític que és considerat el millor per la majoria de les persones, la democràcia. Si bé la democràcia, “el poder del poble”, moltes vegades és insuficient – bé per no representar els nostres interessos o bé per tindre una participació directa escassa- , sí que és cert que millora respecte a sistemes polítics anteriors com el feudalisme o la dictadura.

Plató, no obstant això, s'oposa a la democràcia - que en el seu moment estava en auge- raonant que el millor és que el govern es dirigisca per aquell que més sap, el més savi, perquè este haurà arribat a entendre la veritat molt més profundament que qualsevol altra persona, que segons ell no estarà preparada per a dirigir l'Estat.

Personalment, encara que la política proposta per Plató és molt raonable i aconseguiria solucionar molts conflictes polítics, sempre seria despreciada per part de la societat, la qual no tindria dret de vot. Per això crec que la democràcia és el sistema polític adequat, però som els ciutadans els que hem de saber triar a “els més savis” com proposa Plató, i per a açò és necessari saber quina és la societat que realment volem i necessitem.

Pablo Santón Pons dijo...

Platón y Sócrates defendían una política en la que gobernaban aquellos que más sabían. En este estilo de gobierno, como en todos, lo que importaba era el bien del pueblo. Actualmente en nuestra sociedad predomina la democracia parlamentaria, en la cual todos los ciudadanos mayores de 18 años votan y eligen a sus representantes. En la actualidad estamos viendo muchos movimientos que apelan a una democracia “real”. Saramago dice que la democracia es como una santa que está en el altar pero de la que no se espera ningún milagro.
Quizás a la democracia que se refieren es a la que había en la antigua Grecia, en la que todos participaban de la política de la polis, pero también debemos recordad que esta democracia tampoco era la idílica que todos pensamos, aquí tenían muchas restricciones, como ser mayor de 30 años, ser varón, ser ateniense…
Esto me hace pensar si realmente es posible una democracia verdadera en la que todos den su opinión y todo el mundo sea escuchado, siempre buscando la verdad y el bien para el pueblo.

Sergio Esteve dijo...

La proposta que presenten Plató i Sòcrates no em pareix que siga la millor alternativa a la democràcia per un quants punts en contra d’aquesta forma de govern. Hi hauria molt gent que no es trobara a favor de la elecció realitzada per el propi govern, de l’altra forma molt poca gent tindria opció per al vot. Per tant jo crec que si la forma de govern de Plató i Sòcrates s’utilitzara actualment, estaríem pitjor que com estem ara. Per a mi la millor forma de govern és la democràcia, però els que estan, estagueren i estaràn al càrrec del govern que tinguin la suficient capacitat i formació per a dur a un país pel camí correcte

Aleix Sanchis dijo...

Plató compara l'estat amb una nau elaborada i costosa. Un vaixell, per dur a terme un viatge segur i exitós, necessita d'un expert navegant al timó, un capità que coneix les capacitats de l'embarcació, la geografia, la meteorologia, els corrents d'aigua, l'astronomia de navegació, la gestió dels subministraments, i altres assumptes relacionats. Una persona ignorant i inexperta al timó d'un vaixell podria posar en perill vaixell, la càrrega, la tripulació i els passatgers. De la mateixa manera, Plató suggereix, el vaixell de l'estat necessita governadors d'experts en el timó, els governadors que estan ben informats sobre coses com ara el dret, l'economia, la sociologia, l'estratègia militar, història i altres temes pertinents. Governadors ignorants i incompetents poden ser i han segut un desastre per als ciutadans i els estats.

Un autogovern democràtic no funciona, segons Plató, perquè la gent del carrer no ha aprés com manejar la nau de l'Estat. No estan prou familiaritzats amb les coses com ara l'economia, l'estratègia militar, les condicions d'altres països, o les complexitats confusos de la llei i l'ètica. Tampoc estan disposats a adquirir aquests coneixements. L'esforç i l’auto disciplina necessària per a l'estudi seriós no és una cosa que la majoria de la gent té. En la seva ignorància, tendeixen a votar pels polítics que els enganyen amb aparicions i entrevistes, i que inevitablement es troben a mans de les administracions i les condicions sobre les quals no tenen cap control, perquè no entenen el que està succeint al seu voltant. Ells són guiats per les emocions no fiables més que per una anàlisi acurada, i que va atreure als aventurers en guerres i víctimes de costoses derrotes que podria haver estat evitat per complet. Així és com la República retrata la política en una democràcia.
La proposta de Plató doncs no es podria aplicar actualment més del que es va poder aplicar a la Grècia antiga, ja que la situació del poble no ha canviat massa com a massa intel•lectual desconeixedora de les competències que ha d’afrontar l’estat, i es vorien arrossegats cap a un poder fallit com l’actual democràcia representativa abans de veure’l en mans d’una sola persona.

Aleix Sanchis dijo...

Plató compara l'estat amb una nau elaborada i costosa. Un vaixell, per dur a terme un viatge segur i exitós, necessita d'un expert navegant al timó, un capità que coneix les capacitats de l'embarcació, la geografia, la meteorologia, els corrents d'aigua, l'astronomia de navegació, la gestió dels subministraments, i altres assumptes relacionats. Una persona ignorant i inexperta al timó d'un vaixell podria posar en perill vaixell, la càrrega, la tripulació i els passatgers. De la mateixa manera, Plató suggereix, el vaixell de l'estat necessita governadors d'experts en el timó, els governadors que estan ben informats sobre coses com ara el dret, l'economia, la sociologia, l'estratègia militar, història i altres temes pertinents. Governadors ignorants i incompetents poden ser i han segut un desastre per als ciutadans i els estats.

Un autogovern democràtic no funciona, segons Plató, perquè la gent del carrer no ha aprés com manejar la nau de l'Estat. No estan prou familiaritzats amb les coses com ara l'economia, l'estratègia militar, les condicions d'altres països, o les complexitats confusos de la llei i l'ètica. Tampoc estan disposats a adquirir aquests coneixements. L'esforç i l’auto disciplina necessària per a l'estudi seriós no és una cosa que la majoria de la gent té. En la seva ignorància, tendeixen a votar pels polítics que els enganyen amb aparicions i entrevistes, i que inevitablement es troben a mans de les administracions i les condicions sobre les quals no tenen cap control, perquè no entenen el que està succeint al seu voltant. Ells són guiats per les emocions no fiables més que per una anàlisi acurada, i que va atreure als aventurers en guerres i víctimes de costoses derrotes que podria haver estat evitat per complet. Així és com la República retrata la política en una democràcia.
La proposta de Plató doncs no es podria aplicar actualment més del que es va poder aplicar a la Grècia antiga, ja que la situació del poble no ha canviat massa com a massa intel•lectual desconeixedora de les competències que ha d’afrontar l’estat, i es vorien arrossegats cap a un poder fallit com l’actual democràcia representativa abans de veure’l en mans d’una sola persona.

Aida Argente dijo...

Platón y Sócrates quieren una política monárquica o democrática o aristocrática, en estas tres gobernaban los más "sabios", pero yo estoy de ellos yo creo que debería de gobernar una política republicana ya que no puede sustraerse un gobierno legítimo, y es posible elgir al gobernante mediante una votación.

Aida Argente Castells

Anónimo dijo...

En la Grècia clàssica el vot estava molt restringit ja que sols podien votar els barons atenesos majors de 30 anys. Plató i Sòcrates proposen un altre sistema en el que te que governar la persona que més sap. Cap d’estos sistemes hem resulta adequat. Totes les persones tenim el dret d’elegir a la persona que ens represente y no es necessari que siga la persona més sàvia.

Jordi Blasco dijo...

Per a analitzar la proposta de Plató i Sócrates, cal tenir en compte la seua situació històrica. I és que després de perdre una guerra, van veure com la seua ciutat quedava sota el poder d'una oligarquia, i quan s'acabà amb açò, s'instaurà una democràcia que estaria molt limitada i influenciada pels sofistes, que a fi de manipular al poble, eren capaços de defensar qualsevol postura. Front a esta situació, pareix lògica la proposta de Plató del filòsof-governant, una forma de govern que guarantiria seguretat i justícia.

Però a dia d'avuí, aquesta proposta és posiblement més que inviable per diversos motius. El primer seria que Sócrates volia aplicar esta idea a una polis grega, en canvi, ara es parla de països, que estan formats per milions i milions de persones. I està clar que quantes més persones, més opinions i visions d'un mateix tema, i sobretot el desig de que aquestes siguen respetades. Açò provocarà un xoc frontal amb la política autoritària que es proposa.
Però no obstant açò, en alguns països ja s'han aplicat mesures quasi socràtiques. Són Grècia i Itàlia, on s'ha imposat com a nou governant a un tecnòcrata (una persona que està especialitzada amb el tema del seu càrrec). Però en nigun d'aquestos dos països s'ha acceptat internament al nou president, i és que el poble demana tindre poder, democràcia.

Ada Maciá dijo...

Platón defendía una política, en la cual, las personas mas sabias de la época o con mas conocimientos gobernaban. Y por supuesto, en la política el fin es y era el bien del pueblo. Actualmente nuestra forma de gobiernos es la democracia parlamentaria, en la cual todos los ciudadanos mayores de 18 tienen derecho al voto y eligen a la persona o personas que les van a representar. En mi opinión haría una mezcla de las dos, para así poder obtener una política democrática pero constituida por personas eficientemente preparadas con estudios y buenas carreras, y que su fin realmente fuera el bienestar del pueblo, y además con su sabiduría se pudiera investigar y ampliar nuevas formas de mejora para nosotros, pero todo esto con una democracia pero con cabeza y sentido y que la gente del pueblo pudiera dar su opinion y elegir sus representantes pero teniendo en cuenta unas preparaciones necesarias.

Anónimo dijo...

Maria Beneyto Moreno
A continuación vamos a ver que tipo de gobierno tenemos en la actualidad de España y compararemos con el gobierno que Platón proponía en la antigua Grecia. Llegaremos a la conclusión de cuál de los dos elegir para aplicar a esta nueva sociedad que ha ido evolucionando con el paso de los años.

Platón proponía un Gobierno Ideal, un gobierno en el que solo podían gobernar los más sabios. Pero esto conllevaba un problema, si solo gobernaban los más sabios la gente no era lo suficientemente capaz de elegir quien de ellos era el más sabio y por lo tanto, se podía decir que no se tenia en cuenta al pueblo y esto no gustaba.

Por otra parte, en la actualidad, en España tenemos aplicado un modelo político que llamamos democracia mediante el cual el pueblo elige a sus representantes y son estos los que deciden los asuntos del Estado. En la democracia, como en el gobierno de Platón, también hay una serie de problemas, ya que los políticos están expuestos a la corrupción o bien el desentendimiento de sus funciones o bien velan por sus propios intereses.

Finalmente, desde mi punto de vista la democracia si está bien aplicada es mejor opción ante la propuesta de Platón porque nuestra sociedad esta demasiado acostumbrada a ello y aunque derive en problemas, el pueblo siempre puede participar mediante su voto en los asuntos de Estado, eso sí, siempre y cuando alcancen la mayoría de edad.

Laura Granell dijo...

El model polític proposat per Plató i Sòcrates consisteix en que els més savis s’ocupen dels majors càrrecs polítics. A l’actualitat el sistema polític utilitzat és la democràcia. Els més savis ocupen els nivells més alts dels càrrecs, duguent correctament la política del país, la part negativa és que pot ser que no tota la població estiga a favor. Actualment pense que la política de Plató pordría solventar el problema al nostre país, peró desp´res per evitar conflictes interns es deuria de implantar la democràcia.

ALBA BOTELLA dijo...

Sócrates y Platón defendían que el político gobernante tenía que ser la persona que más sabía. Según ellos, existe una relación entre gobierno y conocimiento, por tanto el gobernante tenía que ser el más preparado y el más inteligente. Actualmente es el pueblo el que asume el conocimiento, ya que es el pueblo el que dirige de alguna manera la política votando a un representante para que tome las decisiones oportunas, y en esta toma de decisiones, supuestamente, tiene que tener en cuenta el pensamiento del pueblo.
La propuesta platónica podría ser beneficiosa, en algún aspecto concreto, ya que si el gobernante es el que más sabe, tendría que acatar las mejores soluciones hasta para los peores problemas. Aunque también la sociedad podría no estar de acuerdo con dichas decisiones porque tal vez no tendrían en cuenta el pensamiento del pueblo. Actualmente también existe el margen de error de que la decisión colectiva del pueblo de elegir a un representante no fuera la correcta, ya que tal vez, dicho representante no está lo suficientemente preparado para estar en el gobierno.
Tal vez se podría hacer una mezcla, por una parte que los partidos políticos presentaran a los que más saben dentro de su forma de pensar, y que por otra el pueblo eligiera al representante que ellos creyeran mejor, así, de todas formas, el elegido aparte de ser elegido por sufragio universal, sería el más inteligente de todos.

arancha pardo dijo...

Platón defendía la opción de que el govierno estuviera dirigido por las personas más sabias y más conpetentes de la ciudad, lo que era nombrado la política del más sabio. Y además añadía que el mejor governante sería un filósofo porque él realmente no quiere ser político y por tanto lo haría sin la intención de beneficiarse y siempre con la mentalidad de ayudar al pueblo. Hoy en día en España está la democracia, que se trata de un govierno donde los ciudadanos mayores de dieciocho años, ya sean hombre o mujer, pueden votar y elegir a sus representantes.
Personalmente yo no termino de estar de acuerdo con esta opción, porque no elegimos al cien por cien quienes están en el poder. Ellos primeros se añaden a las listas del partido que tiene sus ideales, y si su partido fuera el más votado, ellos directamente subirían al poder, por lo que yo opino que en el poder deberían estar las personas más aptas, y si eso significa escoger nuestros representantes de varios partidos diferentes, pues debería ser así.
Por otro lado, la política de Platón, aunque tenga unos muy buenos fundamentos, no se podría instaurar en la actualidad, aunque lo más parecido a su política, a mi parecer, es lo que he dicho anteriormente.

Rocío Ruiz dijo...

Tanto Sócrates como Platón defendían la propuesta política del gobierno del que más sabe. En el estilo del gobierno decía que lo que importaba era el bien del pueblo. En nuestra sociedad predomina la democracia parlamentaria, en el que todos los ciudadanos mayores de edad votan y eligen a los que en un futuro les representarán. Saramago dice que la democracia es como una santa que está en el altar pero de la que no se espera ningún milagro. La democracia de la época era que todos participaban de la política de la polis, pero esta política también tenía muchas restricciones.
Así pues se podría decir que existe una democracia en la que todos dan su opinión y buscando la verdad y el bien.

IMPORTÀNCIA DEL DIÀLEG

La Filosofia mai ens ofereix solucions immediates ni irrevocables. Potser per aquest motiu, molts prefereixen altres camins que siguen m...