lunes, 29 de abril de 2013

"COM UN GOS"


Amb les paraules del títol del present article es tanca el llibre El Procés de Frank Kafka. Un dia normal, toquen a la porta i se l'emporten per haver comés un crim. Finalment, el llancen per un precipici. Una cosa similar li ocorre al protagonista de La Metamorfosii, Gregory Samsa. Després d'una nit plena de malsons, es desperta, i quan es mira a l'espill, s'adona que s'ha convertit en un gran insecte.

Podríem considerar que és una metàfora clara del que està ocorrent actualment. La inseguretat està servida, en qualsevol moment ens podem quedar sense feina. És aleshores quan caiem en un cercle viciós: Acàs no he complit? Tan malament ho he fet? Són més bé qüestions existencials. I després, vénen altres interrogants més bé vitals: Com pagaré la hipoteca? Com menjaran els meus fills? Però la tragèdia s'accentua encara més, és el moment en que vénen i et trauen de “ta casa”. Sí, sí, com sentiu: Et fan fora de “ta casa”! Recalque “ta casa” perquè en gran part dels casos la casa està (si tenim en compte els interessos) mitjanament pagada. Ens foten fora i ens obliguen a continuar pagant. Algú em podrà dir: Però així funciona el nostre sistema! En aquestes ocasions, benvinguda siga la regla d'or de la filosofia moral: "Allò legal no sempre es moral"

L'ésser humà ara conviu amb una angoixa existencial terrible i en determinades ocasions acudeix al suïcidi. En aquest context, el periodista Hermann Tresch s'atreveix a afirmar: “No es correcto establecer una relación causa efecto entre deshaucios y suicidio”. El pròxim pas quin será? Ens preguntarem sobre els fonaments del Principi de Causalitat? O acudirem a un argument teològicament simplista afirmant que qui se suïcida és un covard i mereix l'infern? No és tan complicat. Li ho explicaré al senyor Tresch… No tens feina, no pots pagar el pis, et lleven el pis, et quedes al carrer, caus en un estat depressiu greu i et suïcides. Ho entén ara, senyor Hermann Tresch? Doncs ja ho sap! No ens insulte amb aquestes paraules, la realitat és molt més senzilla. Deixem la fonamentació del principi de causalitat per a Kant, Hume i d'altres filòsofs que s'ocupen d'aquestes històries epistemològiques.
 
A aquestes alçades, ni parlar-ne de Drets humans: ni feina, ni casa… i ja vorem com acaba la sanitat i l'educació. Tot està fet un fàstic! Fins i tot determinats contertulians qüestionen públicament la llibertat d'expressió. L'escrache consisteix a acudir al domicili d'un polític amb poder de decisió i informar-lo amb la intenció de canviar la llei hipotecària actual. Assetjament? I els bancs, no fan assetjament? Què passa, que quan l'assetjament és legal ja no és assetjament? Els membres de la PAH han anat al Congrés, han arreplegat 3 milions de signatures, porten quasi deu anys convivint amb gent desnonada, han perdut amics que s'han suïcidat....Creieu que practiquen l'assetjament? No estarem més bé davant d'un victimisme per part del govern? Assetjament el que reben els funcionaris públics, els pensionistes, assetjament el que estan rebent milions de persones que les fan fora del seu treball sense cap motiu, assetjament el que reben els desnonats... I mentre alguns periodistes normalitzen la situació sobre que gran part dels joves agafen la maleta i viatgen cap a Suïssa, determinats polítics agafen també la maleta, aquesta plena de bitllets, i també se'n van cap a Suïssa...

Tornant al tema dels desnonaments, el tribunal de Justícia de la Unió Europea ha afirmat clarament que la llei espanyola sobre hipoteques i desnonaments no protegeix el consumidor. Inclús va més lluny: davant la sospita que s'està abusant sobre algú, el jutge podrà aturar cautelarment el desnonament. Xe, quina cosa més curiosa! Ni Zapatero, ni Rubalcaba, ni Gallardón, ni Rajoy, ni la nostra banca, ningú s'ha atrevit a qüestionar la legalitat d'aquesta llei. Estrany, no? O no ho sabien (cosa que seria molt preoupant) o no ho volien saber (més preocupant encara)!

No hay comentarios:

IMPORTÀNCIA DEL DIÀLEG

La Filosofia mai ens ofereix solucions immediates ni irrevocables. Potser per aquest motiu, molts prefereixen altres camins que siguen m...