jueves, 20 de junio de 2013

DOCTOR FRANKENSTEIN

Marie Shelley visqué al segle XIX, una època de grans avenços en el terreny de l'electricitat. Per aquells temps, molts científics es plantejaven la posibilitat de crear vida a partir de matèria cadavèrica. Víctor Frankenstein, en la novel.la de Marie Shelley representa una part important de la cultura contemporànea. La posibilitat de que l'home poguera substituir a Déu i controlar la vida, o inclús crear-la, era una poderosa i a la vegada temible idea. Històries de terror com la de Frankenstein, tal vegada foren una alerta als científics que arribaven massa lluny i que representaven la bojeria.
Víctor Frankenstein representa la imatge científica d'aquell temps. En eixa època hi havia molts científics amb els qui podria haver-se inspirat Marie Shelley, encara que caldria destacar a Luigi Galbani. Aquest era un fisic bolonyés molt fascinat per l'electricitat. Es conta que Galbani, descubrí l'electricitat natural, distinta de l'artificial. Luici Galbani investigà sobre aquest tipus d'electricitat, fent-se famós, sobretot, pels seus experiments amb granotes: les dotava d'electricitat i aquestes, curiosament, es movien. Després d'aquest èxit, Galbani pretengué mostrar l'existència de la vida després de la mort. L'electricitat anà aplicant-se a vaques, ovelles, convertint-se en una espècie de moda. El treball de Galbani i del seu nebot Aldini seran una forta influència per a Marie Shelley.
Aldini, el nebot de Galbani, convertí el galbanisme en una moda entre els escriptors i la gent més comú. Viatjà per tota Europa, realitzant grans i coneguts espectacles teatrals. Experimentava amb cadàvers, concretament es conegut aquell experiment en el que li provocà una descàrrega en la mandíbula de John Foster, un criminal condemnat. Aquest es mogué i tots el públic es va quedar atònit! Aldini sempre buscava homes amb qui experimentar. La novel.la de Frankenstein retracta la ciència de l'epoca. 
Aldini s'embarcà en un dels experiments més excèntrics portats a cap. A un  cadàver li va fer petites incisions, introduí unes ondes baix la pell. Una vegada insertades i activades se li obriren els ulls. Se li obriren els ulls i alçà els braços! Foren varis els moviments musculars que deixaren atònits a tot el públic. L'electricitat es convertí en el centre de la vida, celebrant-se l'arribada de les màquines i l'automatisme dels cossos humans. Aquesta imatge d'obrir els ulls i a continuació alçar els brassos és la que més ens ha quedat arxivada de Frankenstein.
Conrad Peaple (siglo XVII), nasqué en el mateix castell de Bur Frankenstein. Era un lliure pensador, alquimista i doctor de medicina. Experimentava amb cadàvers i els enterrava al seu castell. Alquimistes com ell, buscaven un coneixement sobre la natura humana. Herètic desde l'esglèsia i alquimista, des d'un punt de vista acadèmic, fou molt demonitzat. Potser que Marie Schelley visitara el castell i coneguera la figura de Peaple. Pel que hi ha escrit al diari de Schelley, solament es coneix que ella i Persi viatjaren pel riu Rin. Potser arribaren a conéixer l'obscur i misteriós castell de Frankenstein, però falten dades com per confirmar-ho amb certesa.
A l'època de Frankenstein, els científics es plantejaven molts interrogants filosòfics: Què és la vida? Podem crear humans immortals? Què pot fer la ciència? Què no pot fer la ciència? A què tenim por? La maquinària electrònica té molt a veure amb la que utilitzaven Galbani i Andini. No oblidem l'aplicació de descàrregues (abans s'aplicava) en dos electrodes situats en el cervell per a pacients amb depresió. 
Allò que començà sent una obra de terror, acabà convertint-se en un tractat sobre la perfectibilitat i felicitat humana. Frankenstein aconseguirà viure però no serà acceptat ni comprés. El monstre es troba molt sol, la novel.la és un intent d'eixida de la soletat. Tal i com dirà al final de la novel.la: "...hasta ese enemigo de Dios y de los hombres cuenta en su desolación, con amigos y compañeros. Yo estoy solo". La novel.la planteja altra qüestió existencial: De què serveix viure amb soletat? Es pot viure seguent incomprés?
Molts coneguem el Mito de Prometeo en elque es narra la història de Prometeu que roba el foc als déus i l'entrega a la humanitat. Eixe foc representa la raó mitjançant la qual l'home aconsegueix la seua carència instintiva i sobreviure. Una cosa similar succeeix amb la neuroètica. La neuroètica deu colaborar en crear hòmens més perfectes amb ajuda de les ciències que s'ocupen del cervell. Es ací quan la professora Adela Cortina utilitza el terme "posar-se en guàrdia" com a prudència davant de la futura (o ja actual) manipulació humana. Quins són els mits de la ciència? D'això s'ocupa la neuroètica, però clar: Quina ètica? Una ètica cristiana? Una ètica existencialista? O una ètica Kantiana? Hi ha tant en aquest terreny!
Al final de la novel.la, el mateix monstre es rebel.la doncs no es sent ni comprés ni val.lorat, tampoc ha trobat ningú com ell. L'home exigeix al seu creador una companyera i els llança una molt lletja acusació:Ningú té dret a crear un ésser al que no se li ofereixen els mitjans per a ser feliç". El missatge és molt clar, l'home necesita sociabilitzar-se per a ser feliç, la felicitat guarda més relació amb la bondat que amb el perfeccionament del propi cos.

No hay comentarios:

IMPORTÀNCIA DEL DIÀLEG

La Filosofia mai ens ofereix solucions immediates ni irrevocables. Potser per aquest motiu, molts prefereixen altres camins que siguen m...