Moltes vegades haureu escoltat que els xiquets d'avui en dia no llegeixen. Els pares, els professors i els humans en general, tenim el cervell ratllat amb el fet que és una plaga irremeiable. Definitivament, acabem llançant la tovallola: "Aquests xiquets d'avui en dia sols volen maquinetes i televisió". També apel·lem a la nostàlgia del passat: "Abans sí que llegíem, sí..." o a la duresa tradicional: "La lletra, amb sang entra". Possiblement, ens resulte més còmode no buscar solucions i refugiar-nos en afirmacions que no ens fan millorar.
Als col·legis s'observen autèntiques barbaritats. Feu el favor, professors, el Curial i Güelfa no li interessa a un adolescent. O, per posar un altre exemple, no penseu que llegir-se sencer tot el Tirant lo Blanc no és un autèntic tostó per a un alumne de Secundària? No seria millor que els férem llegir la part més desvergonyida en què apareix Carmesina? No seria més interessant que llegiren aquella escena en què apareix Plaerdemavida? Sense interés no hi ha lectura, almenys lectura de la bona. Ara bé, si el que volem és que els jóvens es baixen un resum d'internet, se l'empollen i passen el control, doncs avant i a continuar així.
Però clar, els educadors i els pares podem pensar: "És que no lligen". Senyoreta Pepa, vosté llegia El Tirant quan tenia 15 anys? Jo no ho feia. Jo preferia vore coses de motos o de xicones. La lectura ha de ser interessada, si no és interessada no és lectura. L'explicació és senzilla i clara: sense llibertat no hi ha interés i sense interés resulta difícil la creativitat. Tota lectura és creació, sense interés no podem crear, ja que la creativitat literària s'efectua quan un lector fa seua l'obra que abans agafava pols. Els qui vivim amb passió la docència som conscients que el mètode més encertat no és el de manar una obra i esperar que els alumnes gaudisquen i creen llegint.
El mite que la lectura és necessària per formar-se és, des del meu punt de vista, una bajanada. Si vols formar-te pots llegir-te un manual de tecnologia, un llibre d'instruccions, però una novel·la mai té aquesta utilitat. La literatura té una funció que podem traduir en dues paraules: plaer estètic. Si no hi ha plaer estètic no hi ha bona lectura i, per tant, no hi ha creativitat. De fet, quan els meus alumnes han llegit algun llibre, sempre els ha costat de respondre més aquelles qüestions en què són ells els qui han de pensar, reflexionar i fer seua l'obra en qüestió. Diuen que un llibre no s'acaba en el moment en què l'autor el publica, sinó en el moment en què el lector el disfruta i, conseqüentment, l'interpreta. Com diria l'humorista: Llegir per llegir és tonteria.
Deixem-nos d'obsessions absurdes, la lectura no hauria de ser vista com una obligació. Llegir és com pintar, fer escultura, fer bricolatge, cantar o tocar un instrument, qualsevol d'aquests actes requereixen de la creativitat humana. No crec que la millor manera d'estimular la creativitat literària siga ordenant la lectura d'eixos tostons, jo ho veig més bé com un càstig. De fet, els tallers de lectura o els cafés literaris funcionen a partir de petits fragments.
Un alumne, en una classe de filosofia, es quedà molt sorprés quan explicàrem una crítica que Nietzsche feia a Plató. L'alumne em demanà informació al respecte. Vaig quedar amb ell, li vaig fer un esquemeta i li vaig facilitar el fragment on apareixia aquella crítica. Ell em digué: "Sergi, per què no em dónes el llibre sencer?" Jo li vaig respondre: "Quan entengues açò, parlem sobre el que has entés i passem a un altre fragment". No es tracta de quantitat, es tracta d'anar llegint, d'anar creixent i de disfrutar, almenys un poc, del plaer literari. Com digué l'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó en una conferència, la lectura no ha de ser vista com una obligació, sinó com una cosa agradable. A partir d'aquesta idea imaginarem l'escena següent: "Carinyo, si no acabes de vore eixe programa televisiu, no et deixaré llegir la novel·la" Si aquesta situació es donara, hauríem aconseguit l'objectiu de la lectura.
També és veritat que hi ha lectors i lectors. Recorde un alumne que vaig tindre a Tercer d'ESO. Aquell xicot era un lector empedernit. Llegia molta novel·la històrica i de ciència-ficció. Per contra, el molt cabronet no aprovava cap assignatura. La lectura era per a ell un plaer, la seua mare li havia d'apartar els llibres de l'habitació perquè poguera concentrar-se en els estudis. Ell reconeixia que estudiar li avorria moltíssim.
És important saber que, de tant en tant, cal educar el paladar. Un bon somelier ha d'estar sempre treballant el paladar, de la mateixa manera que un bon trompetista ha de tocar habitualment la trompeta perquè els llavis s'adapten al broquet i així poder fer sonar l'instrument a un alt nivell. Ara bé, si el que volem és tocar una cançoneta per a distraure'ns, doncs no cal. Tot depén del que vulguem aconseguir! Però si des d'un principi castiguem i no els enamorem, malament va la cosa. Un bon lector, evidentment, hauria d'educar la mirada literària i, per tant, seria recomanable que seleccionara les lectures que li interessen. En aquest aspecte, podem fer cas al que ens aconsellen els escriptors, els nostres amics o coneguts, però al cap i a la fi, ningú millor que nosaltres pot saber allò que ens interessa i que ens agrada. En aquest sentit hauríem de treballar també la nostra autoestima i la dels nostres jóvens: el que nosaltres pensem sobre un llibre és una cosa autèntica, irremplaçable i necessària en el fenomen de la lectura.
És curiós com tots els col·legis tenen ja per llei els seus plans lectors; ara bé, ningú ha preguntat quins són els interessos literaris dels alumnes i molt pocs docents dissenyen estratègies que enamoren els jóvens en la lectura que realment els interessa. Això sol ocórrer a les biblioteques o cases de la cultura. Alguna cosa falla, no creieu? O és que resulta molest tenir persones creatives en la nostra societat? Que la gent siga creativa pot resultar perjudicial per aquells que pretenen anestesiar les nostres ments.
No hay comentarios:
Publicar un comentario