miércoles, 1 de enero de 2014

UNA LLANÇA EN FAVOR DEL MEU AMIC


Avuí he he visitat un amic que feia temps que no veia. Hem pres café a casa seva i hem mantingut una conversa agradable. El meu amic pateix d'una "esquizofrènia paranoide" diagnosticada ara fa uns deu anys. I res, com podeu suposar, ha tingut que lluitar molt. Va sofrir la mort dels seus pares, un divorci molt traumàtic i moltíssimes dificultats més per poder recuperar i mantenir el contacte amb el seu fill. Siga com siga, ara ho porta tot avant: la casa, el fill i alguna que altra responsabilitat més.

M'ha cridat l'atenció la indignació que el meu amic té en referència a la imatge que els mitjans de comunicació continuament dónen dels malalts mentals. Curiosament, sempre que hi ha algun malalt mental que comet un assasinat, ho destaquen això de “malalt mental”, ho posen entre majúscules per a que tothom ho sàpiga. Mentre prenia café el meu amic es preguntava: I què passa quan un diabètic assasina la seua muller? Per què no ho diuen? I quan ho fa un malalt de càncer? Està claríssim que els titulars d'aquestes noticies són vertaders, doncs en cas contrari estarien cometent una greu il·legalitat. Però ull, una cosa és la legalitat i altra ben distinta és la moralitat. Em sembla normal que el meu amic es senta indignat doncs ell mai ha sigut ni agressiu ni violent, sino justament el contrari. 

Són molts els estudis que justifiquen que els “malalts mentals” no destaquen justament per la seva agressivitat; alguns són ansiosos, melancòlics, introvertits, solitaris, obsessius o potser agressius....El problema és que aquestos titulars provoquen molt de dolor. I quan es llegeixen o es comenten els titulars, aquells que o bé són massa joves o bé no destaquen per la seva lucidesa, dóncs trauen conclusions que inconscientment afecten a bones persones com el meu amic. Mireu el que un home li digué una vegada al meu amic: "Tu el que has de fer és treballar i deixar-te de menjar-te el cap". Acàs eixe home sap el què suposa viure amb una esquizofrènia?

Una vegada em disposava a explicar Psicologia als meus alumnes de Batxillerat. Com que la unitat tractava sobre enfermetats i transtorns mentals els vaig fer la seguent pregunta: Sabeu què és l'esquizofrènia? Alguns dels alumnes respongueren compulsivament amb respostes diverses: "Són eixos que et persegueixen", "Són eixos que maten gent i la desquartitzen"...Doncs bé, no esperava menys d’uns adolescents que estan completament desinformats i que solament han escoltat titulars sense ni tan sols parar-se a llegir la noticia entera o qüestionar-se sobre el fonament d’aquesta. Està clar que els mitjans de comunicació, com a empreses que són i en el mercat competititu en el ens trobem, necesiten mostrar espectacle i carnassa per a que es consumisquen els seus productes. Es per això que cada vegada n’estic més convençut que no solament atravessem una crisi de tipus econòmic sinó també una crisi de valors.