sábado, 3 de junio de 2017

L'HOME QUE HO FEIA TOT AL REVÉS

Diuen que en un poble petit de la Ribera Baixa hi vivia el senyor Pep, un home major que ho feia pràcticament tot al revés. Es comenta que començava les pel·lícules pel final i les acabava pel principi. També dormia pel dia i treballava durant la nit. Quan menjava, sempre començava pel café i acabava amb la cervesseta i els cacaus. Normalment caminava marxa enrere i sempre amb els peus en alt. Diuen que dedicava un matí a la setmana per embrutar la casa. També llegia les novel·les al revés; començant per l'última lletra i acabant per la primera. De fet, si en alguna ocasió es trobava amb més gent, ningú el comprenia ja que formava paraules totalment extranyes i sense significat. Amb el pas del temps, la gent del poble acabà ignorant-lo i considerant-lo com un cas perdut. Però a ell no li importava en absolut això de ser distint a la resta. A més, estava  plenament convençut que amb la seua manera de viure, a més de divertir-se, no feia mal a ningú.

Aquell matí, algú trucà a la porta. Com que era de dia i el senyor Pep ho feia tot al revés, encara es trobava dormint. Ràpidament s'aixecà del llit i es dirigí, caminant d'esquenes i cap per abaix, fins la mateixa porta de l'entrada. Només va obrir la porta, un home ben vestit li donà la mà a mode de salutació. Pep pensà que malgrat fer-ho tot al revés, en aquella ocasió havia de girar-se i posar-se dret, mostrant-se cordial i receptiu a la presència de l'invitat.

- Sóc Manel, l'alcalde del poble.

Aquell senyor es sincerà dient-li que als veïns del poble els semblava molt interessant la manera que tenia de viure i de fer les coses sempre al revés. L'home no pogué evitar preguntar-li a què era degut això de fer-ho tot al revés. El senyor Pep, el va invitar a passar i prendre café. A ritme de badalls, li explicà que temps enrere atravessà una època molt complicada degut a la mort sobtada de la seua muller. En aquell moment decidí que, una vegada jubilat, faria alguns canvis radicals en la seua vida. Sempre havia sigut un home disciplinat, ordenat i metòdic però ara, el temps que li quedava de vida volia aprofitar-lo fent les coses totalment al revés. Manel, aprofità un moment de silenci...

- Tu series capaç d'explicar a la gent del poble la teua manera de viure?

- Clar. Cap problema. Encara que em sorprén tant d'interés.

Com que en eixa ocasió el senyor Pep parlà correctament, Manel l'entengué correctament. Tal i com acordaren, Pep va fer una xarrada per a tots els interessats del poble. Els explicà la seua manera de fer les coses; sempre al revés. La gent va quedar molt satisfeta. Alguns dels assistents arribaren a barallar la possibilitat de començar a fer-ho tot també al revés. 

La gent major del poble comenta que amb el pas del temps, el poble agafà molt de renom per tot arreu. A la comarca de la Ribera no es parlava d'altra cosa. De cop i volta i en tan sols uns quants anys, el poble acabà convertint-se en un referent turístic internacional. De repent, a tothom li interessava la manera de viure dels seus habitants. Poc a poc es construiren restaurants, hotels, aparcaments i demés infraestructures útils per acollir tot el turism que allí s'aglomerava. Tota la gent volia visitar eixe poble on els seus habitants tot ho feien al revés. 

Mai més s'ha sabut d'ell. Ningú va saber quin motiu el portà a abandonar el seu estimat poble. Potser havia arribat el moment de fer un altre canvi important en la seua vida.

                                                                                       Clàudia Pascual Martorell i Sergi Pascual Tur. 

No hay comentarios:

LA FELICIDAD SEGÚN ARISTÓTELES

Aristóteles (384-322 a.C), discípulo de Platón, elabora su propia teoría ética y de la felicidad en su obra Ética a Nicómaco . Antes de pas...